No he tingut encara ocasió de veure la sèrie The End of The F***Ing World, però si es troba a la mateixa alçada que la seva banda sonora és evident que m'estic perdent quelcom molt gran. La banda sonora en qüestió la signa Graham Coxon en el que ja es pot considerar com un dels seus treballs més sorprenents al marge de Blur. Tota una col·lecció de peces de naturalesa orgànica que oscil·len entre el folk més lluminós de "Walking All Day" i el pop psicodèlic de tall més barroc ("In My Room"), entre el post-punk clarobscur de "Bus Stop" i el blues psicòtic de "The Snare", entre el rock fronterer de "Lucifer Behind Me" -que recorda, molt, a Os Mutantes- i un "Angry Me" que podria haver signat el mateix Ray Davies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada