L'embranzida inicial de "Till Victory". La protopsicodèlia d'"Space Monkey". L'espiritualitat de "Ghost Dance". La ràbia de "Rock N Roll Nigger" -i aquell frenètic diàleg amb Lenny Kaye-. El misteri de la peça titular. L'alliberació de "Privilege (Set Me Free)" -adaptació d'un original de Mel London i Mike Leander-. I per descomptat la nocturna sensualitat de "Because the Night", composició descartada per Bruce Springsteen que Patti Smith es va fer seva refent-ne la lletra i catapultant-la a les primeres posicions de les llistes nord-americanes i britàniques. "Easter" (1978) va ser el tercer disc d'Smith, i el plàstic que la va donar a conèixer a gran escala. És possible que no sigui el seu treball més rodó -en la meva modesta opinió, aquest honor el conserva "Horses" (1975)-, però no per això deixa de ser una de les obres capitals del seu temps. Va veure la llum tal dia com avui de fa 40 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada