La caràtula de "You Never Were Much of a Dancer" (2018), el primer àlbum de la britànica Gwenifer Raymond, pot arribar a recordar ni que sigui de passada la de "Bringing It All Back Home" (1965), el plàstic on Bob Dylan va començar a electrificar el seu so. Raymond ha escoltat molt a Dylan des que el va descobrir tot remenant la col·lecció de discos dels seus pares, però el cert és que el debut en qüestió apunta molt més enllà. Al blues del Delta, al bluegrass més indòmit, a les formes més incipients del country i el folk, i a allò que s'anomena American primitive guitar, un gènere que aquesta jove establerta a Brighton practica com si vingués dels mateixos Apalatxes. Cita com a referents John Fahey, Roscoe Holcomb, Mississippi John Hurt i Skip James, entre d'altres. I els invoca amb una solvència instrumental que ja li ha valgut invitacions a tocar en esdeveniments de renom a l'altre costat de l'Atlàntic. "You Never Were Much of a Dancer" són dotze peces instrumentals i una introducció que funcionen a la perfecció com a carta de presentació. Com a catàleg de tot el potencial tècnic i discursiu que Raymond és tot just a punt d'explotar. Com a punt de partida d'una trajectòria que a partir de molt aviat podria assolir cotes estratosfèriques. Descobreixin-la a Bandcamp.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada