dilluns, 9 de juliol de 2018

"Sicario: Day of the Soldado" (2018)

Benicio del Toro en un fotograma de "Sicario: Day of the Soldado".
A aquestes alçades no és cap disbarat afirmar que Sicario podria ser al setè art allò que les novel·les de Don Winslow són a la literatura de ficció. Una mirada sense embuts a la lluita contra el narcotràfic que té lloc a la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Dos bàndols -els càrtels de la droga i les diferents agències governamentals nord-americanes; en tots dos àmbits solen haver-hi també faccions enfrontades entre elles- i una guerra on tot s'hi val perquè no hi ha bons ni dolents. Així ho va obervar Winslow i així ho ha observat Stefano Sollima -qui relleva Denis Villeneuve com a director a la nissaga cinematogràfica- a "Sicario: Day of the Soldado" (2018), segon lliurament del que ja es perfila com una sèrie -en aquesta segona part queden uns quants ítems per resoldre-. Repeteixen Josh Brolin i Benicio del Toro al capdavant d'un repartiment que aquesta vegada prescindeix d'Emily Blunt. I l'acció s'endinsa tant a l'interior de Mèxic com al fons més obscur de les misèries que la corrupció, el narcotràfic i la manca de perspectives vitals desencadenen en ambdós costats de la frontera. Un thriller coral que comença a ritme frenètic i acaba malament, molt malament, però és que d'això es tractava.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada