La paraula supervivent aplicada a l'àmbit musical ha adquirit una dimensió pràcticament inèdita després dels últims episodis vitals de Wilko Johnson. Un càncer terminal que havia d'emportar-se'l a l'altre barri en qüestió de mesos, una gira de comiat amb totes les lletres, un disc a mitges amb Roger Daltrey -"Going Back Home" (2014)- que sempre havia volgut fer i que era aleshores o mai, i al final va resultar que el guitarrista britànic va vèncer el càncer amb la mateixa força amb què sol abanderar el blues elèctric amb denominació d'origen Canvey Island. "Blow Your Mind" (2018) és el seu primer disc després de la tempesta, i si bé és cert que els citats esdeveniments han acabat influint de forma puntual en el terreny líric, també ho és que musicalment ens trobem el Johnson de sempre. Potser més pantanós que de costum i amb una certa tendència al funk ric en greixos (sobretot en talls com "Tell Me One More Thing" o la inicial "Beauty"), però qui vulgui altes dosis de blues visceral, boogie hipnòtic i rock directe a l'estómac també les trobarà en pistes com "Marijuana", "That's the Way I Love You" o "It Don't Have to Give You the Blues". Molta atenció també a aquesta animalada en el millor dels sentits que és "Slamming", un frenètic instrumental que acomiada el disc per la porta gran i a ritme de salvatge jump blues. Wilko is back!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada