50 anys de "Music from Big Pink"

S'ha dit de "Music from Big Pink" (1968) que va ser un dels grans detonants de la deriva orgànica experimentada pel rock després de la febre psicodèlica, que va arribar a redefinir gèneres com el folk o el propi rock tot anticipant conceptes com l'anomenat so Americana, i que és un dels àlbums més influents de tots els temps. Afirmacions que potser caldria matisar però no per això deixen de ser certes. Editat tal dia com avui de fa 50 anys, el debut de The Band presentava els canadencs molt més relaxats i molt menys estridents que durant les seves elèctriques actuacions amb Bob Dylan. De fet, els seus onze talls es van gestar durant els mesos de retir en què Dylan i The Band van enregistrar el que es coneixeria com "The Basement Tapes". Robbie Robertson i companyia van aprofitar les estones lliures que els deixava el de Minnesota per a reconfigurar-se com a formació amb entitat pròpia i donar forma a un repertori que ja comptava amb arguments tan sòlids com "The Weight" -també hi figuraven composicions fins aleshores inèdites del Dylan, com "I Shall Be Released"-. El títol del disc deriva de la casa on es van concebre els seus continguts, però contràriament a la creença popular no es va enregistrar en aquell immoble sinó als estudis d'A&R al cor de Manhattan. La il·lustració de la caràtula és obra del mateix Dylan, l'ombra del qual sobrevolaria la trajectòria de The Band fins al final dels seus dies.