20 anys del Bridges to Babylon Tour a Barcelona

L'escenari del Bridges to Babylon Tour, que tal dia com avui de
fa 20 anys va portar els Stones a l'Estadi Olímpic de Barcelona.

És una d'aquelles dates que d'alguna manera porto gravades al meu adn. 20 de juliol de 1998 a l'Estadi Olímpic de Barcelona (aleshores encara no es deia Lluís Companys), el meu primer concert dels Rolling Stones i una nit que mai oblidaré per molts anys que passin. Avui en fa dues dècades, i des d'aleshores he arribat a veure Ses Majestats en tres ocasions més però aquella primera cita en el marc del Bridges to Babylon Tour és la que es manté més fresca a la meva memòria -juntament, és clar, amb la del passat mes de setembre, que m'atreviria a qualificar com la més rodona de totes a nivell tant de repertori com d'execució-.

L'any 1998 Ses Satàniques Majestats portaven gairebé una dècada sense trepitjar els escenaris catalans i presentaven un disc, "Bridges to Babylon" (1997), que d'alguna manera havia rentat la cara al discurs stonià i l'havia sintonitzat amb un panorama musical marcat per l'electrònica i la ressaca del rock alternatiu en les seves diferents manifestacions. Assistir aleshores a un concert de Mick Jagger i companyia ja equivalia a presenciar una lliçó d'història del rock'n'roll amb totes les lletres, però el material de nova factura encara hi jugava un paper determinant.

Fins a cinc peces de "Bridges to Babylon" van arribar a caure aquella nit, algunes de les quals s'han mantingut als repertoris de gires posteriors, essent l'àlbum en qüestió l'últim de la banda que va tenir un pes important a la seva pròpia gira de presentació. La resta del set list es va nodrir de clàssics com "Satisfaction", "Gimme Shelter", "You Can't Always Get What You Want" o "Brown Sugar" -a destacar la inclusió de "Paint It Black", escollida pel públic mitjançant una votació a través d'internet, un mètode aleshores novedós i inèdit en l'àmbit de la música en directe-. I tot això embolcallat amb un muntatge escènic de motius babilònics i dimensions gairebé bíbliques que refermava els Stones com una entitat enorme i inabastable en tots els sentits.

Però no tot van ser flors i violes en aquell Bridges to Babylon Tour. La data inicial del concert havia d'haver estat l'1 de juny d'aquell mateix any, però va haver-se de posposar a causa d'un accident domèstic que va deixar Keith Richards fora de combat durant algunes setmanes. La nova data es va anunciar en un període de temps relativament breu però suficient per a despertar un notable nerviosisme entre bona part de l'afició. És clar que finalment van venir, nosaltres els vam veure i ells van vèncer amb escreix. Aleshores no eren poques les veus segons les quals assistíem a l'últim acte de la història dels Stones. Dues dècades després, la banda segueix en actiu, oferint actuacions memorables i insinuant que prepara un nou disc d'estudi. El miracle stonià no s'atura.