León Benavente al Low Festival

León Benavente.

Seguia en directe la nit passada el concert que León Benavente estaven oferint al Low Festival de Benidorm. L'escoltava a través de Radio 3 després d'haver presenciat el que els astrònoms havien anunciat com l'eclipsi de Lluna més llarg del present segle, i ho feia en unes condicions acústiques tan òptimes que em vaig arribar a preguntar si el públic que el seguia a peu d'escenari en el marc d'un macrofestival podia sentir la música tan bé com jo. León Benavente és ara mateix un dels noms més lluents del rock estatal, per les respectives trajectòries dels seus components però sobretot per una discografia i uns directes que no admeten cap mena de discussió -com a mostra, la descàrrega de la nit passada a Benidorm-. Una banda de post-punk de les que encara saben conjugar èpica de masses amb la mala llet de qui ha vingut a cremar-ho tot. Una formació que té prou vocació de multituds per a apel·lar als seguidors de Love Of Lesbian i Vetusta Morla, però a la vegada conserva aquell punt d'incòmoda autenticitat que ens recorda què va significar un dia el terme indie. No en queden gaires com ells. Que durin.