diumenge, 4 de juliol de 2021

D'Asbury Park a Darlington County, l'altra cara del 4 de juliol

Springsteen, en un concert de la gira de "Born in the USA" - Foto Getty Images.

Els Estats Units. El cor de l'imperi i tot allò que vostès vulguin, però alhora el bressol del rock'n'roll, el jazz i tantes altres expressions artístiques, socials i culturals que han fet de tants de nosaltres allò que som. Avui és 4 de juliol, el Dia de la Independència a la terra de l'Oncle Sam i de Woody Guthrie. Diada nacional, que en diríem aquí, i si bé no sóc partidari de les celebracions patriòtiques ni de la veneració de determinats símbols, sí que em sembla la d'avui una bona jornada per reivindicar tot allò que els petards del 4 de juliol tendeixen a eclipsar, la cara oculta –i sovint poc amable, tot i que sempre fascinant- del somni nord-americà. La dels inadaptats, els perdedors i les ànimes que solen anar per lliure.

Penso per exemple en els protagonistes de bona part del repertori de Bruce Springsteen –i en totes les persones de carn i os que bé podrien haver inspirat les cançons del Boss-, i especialment en dos títols on el 4 de juliol és citat de forma explícita. La primera és "4th of July, Asbury Park (Sandy)", del mai prou reivindicat "The Wild, the Innocent & the E Street Shuffle" (1973). Una balada crepuscular amb el drama adolescent com a marc de fons, però també un passeig per la costa de New Jersey de la mà d'un d'aquests perdedors i inadaptats a qui l'autor de "Born to Run" (1975) porta gairebé cinc dècades donant veu. The Hollies en van gravar una assolellada versió al cap de dos anys, inclosa a l'àlbum "Another Night" (1975), en un moment en què fer versions d'Springsteen encara no estava a l'ordre del dia.

L'altre títol és "Darlington County", una de les perles de "Born in the USA" (1984). Ja saben, l'àlbum de la bandera que en realitat tractava afers molt més profunds que els colors de la citada bandera, aquell clàssic del rock més genuïnament nord-americà tantes vegades malinterpretat –hola, Ronald Reagan-. I una peça, la que ens ocupa, que narra la història de dos tarambanes de Nova York que aprofiten el 4 de juliol per sortir a la carretera i fugir de la Big Apple en direcció cap al Sud a la recerca de feina, noies i aquella mena d'emocions que la gran ciutat ja no els pot oferir. Tot plegat, a ritme de refrescant rock'n'roll amb el segell de The E Street Band.

Dues cançons i dos àlbums ideals per degustar en qualsevol moment, en qualsevol context i en qualsevol circumstància. També en aquest 4 de juliol que, com determinades obres artístiques, pot tenir múltiples connotacions.

6 comentaris:

  1. manfred mann y Bowie, al 73 ja l'estaven versionant.

    ResponElimina
  2. Acabo de descobrir el teu blog (a través del facebook de l'Stone Pony), quan tingui un moment em poso a llegir tot el que has escrit de Springsteen, que és molt !!
    Et deixo el meu... http://brucencatala.blogspot.com/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la visita i pel comentari! Quan tingui un moment, jo també em dedicaré a explorar el teu blog més acuradament. De moment, et felicito pel que he anat veient. Tens un nou seguidor!

      Elimina