Journey

Journey: Jonathan Cain, Ross Valory, Neal Schon, Steve Perry i Steve Smith,
la formació que va gravar "Escape", en una imatge promocional de 1981.

Es commemoren avui 40 anys d'"Escape" (1981), el setè àlbum de Journey i probablement l'obra més reconeguda de la formació californiana. El primer plàstic que van enregistrar sense Gregg Rolie, i un dels discos de rock més celebrats de la dècada dels 80. Serà o no serà la seva obra més rodona –els bons coneixedors de la banda possiblement no ho vegin així-, però és innegable la força d'un repertori on figuren pistes de la mida de "Don't Stop Believin'", "Stone in Love", "Who's Crying Now" o l'eterna balada "Open Arms" –en realitat, podríem citar la totalitat dels títols que formen el plàstic, inclosos els bonus tracks de posteriors reedicions-.

Journey és un d'aquells grups que han sumat xifres mastodòntiques i, per aquest motiu, hi ha certs ambients on queda malament dir que t'agraden discos com el que ens ocupa. El combo encapçalat al seu dia pel tàndem Steve Perry i Neal Schon vindria a ser la mena de banda que mai programarien determinades cites festivaleres on, quines coses, solen actuar cada any desenes d'artistes que no sonarien tal i com sonen de no haver estat per àlbums com "Escape". Journey al Cruïlla o al Primavera Sound? Mai de la vida, diran alguns. Bé, que escoltin atentament "Who's Crying Now" i després podem parlar de l'herència soft rock de certs noms que de ben segur no grinyolen tant en segons quins cartells.