Un mal general del país

"Vaig decidir que havia d'enfocar la meva carrera internacionalment quan em vaig adonar que aquí et passes la vida debutant. Sóc català i m'estimo molt Catalunya, però sembla que com a país tendim a no valorar prou l'èxit dels nostres conciutadans. I això és una llàstima, perquè de talent en tenim". M'ho va dir Claudi Arimany durant una entrevista que publica Vallesos a l'edició d'estiu-tardor de 2021, la que commemora el desè aniversari de la revista. "És un mal general del país, ni al propi Pau Casals se'l reconeix prou per la seva obra musical".

El flautista vallesà, considerat com el deixeble directe del mestre Jean-Pierre Rampal, sobradament reconegut internacionalment en l'àmbit de la música clàssica, és tan sols un de tants exemples de talent català més reconegut a l'exterior que no pas a la seva pròpia terra. Dies enrere celebràvem la bona acollida de l'últim disc de Joana Serrat per part de la crítica especialitzada britànica, una fita que contrasta amb la realitat d'un país que cada dia tendeix més a confondre cultura amb revetlla i tot s'hi val. Una constant que potser caldria corregir si volem que aquesta república a què afirmem aspirar tingui unes bases mínimament sòlides.