50 anys de "Master of Reality"

Black Sabbath no va ser la primera banda de heavy metal. Abans hi havia hagut exponents primitius –i fundacionals- del gènere com Blue Cheer, Steppenwolf o Led Zeppelin. Però va ser el quartet de Birmingham qui va definir l'estil en qüestió amb un àlbum de debut homònim dels que rarament s'arriben a superar, publicat el mes de febrer de 1970 amb títols com "The Wizard", "N.I.B." o la canònica peça també homònima. Els monolítics riffs de Tony Iommi, la impenetrable base rítmica que formaven Geezer Butler i Bill Ward, la veu visceral d'Ozzy Osbourne passant la mà per la cara de tots els virtuosos del moment, i aquella estètica ocultista que va marcar un abans i un després.

A finals d'aquell mateix any van arrodonir la fórmula amb l'igualment essencial "Paranoid", i ja ben entrat l'estiu de 1971 van lliurar la que molts consideren com la seva obra mestra, aquest "Master of Reality" que celebra avui el seu 50è aniversari. Un plàstic que expandia horitzons tot refermant-se en els postulats inicials i sense el qual no s'entendria l'evolució de la música metàl·lica durant la passada meitat de segle. Si "Black Sabbath", l'àlbum, havia definit per sempre més les bases del heavy metal però també de derivats com el doom metal, l'sludge metal o l'stoner rock, hi ha qui afirma que aquests tres gèneres són descendents directes de la vuitena de pistes que formen "Master of Reality".

Com a mostra més evident, la inicial "Sweet Leaf", un cant a les bondats de la marihuana edificat sobre un dels riffs més definitius de la factoria Iommi i culminat amb un d'aquells potents canvis de ritme marca de la casa. Tampoc es queden enrere "Lord of This World", "After Forever" o la demolidora "Into the Void". És clar que la joia de la corona del plàstic és amb tota probabilitat "Children of the Grave", incontestable cant a la revolució juvenil sobre un ritual d'electricitat i percussions paganes, introduït pel misteri ancestral i els arranjaments medievals de l'instrumental "Embryo". Si l'essència de Black Sabbath es troba concentrada als seus dos primers treballs, aquest "Master of Reality" és la pedra de Rosetta de la música pesant tal i com l'entenem a hores d'ara.