De Tom Jones a Todd Snider

Tom Jones.

Ens referíem mesos enrere a la corrosiva lectura del "Talking Reality Television Blues" de Todd Snider amb què tot un Tom Jones marcava terreny a l'hora d'anunciar un nou treball d'estudi que, quines coses, va acabar veient la llum la llum al mateix temps que el darrer llançament del propi Snider. A "Surrounded by Time" (2021, EMI/Universal), el seu àlbum número 41, el gal·lès referma la seva aliança amb el productor Ethan Johns i s'endinsa en les arrels més profundes de la música nord-americana tal i com ja ho havia fet als plàstics precedents.

El resultat és un àlbum de maduresa en el millor sentit, que deixa (molt) enrere aquell intent d'esdevenir un etern adolescent amb què el Tigre de Gal·les havia conquerit les radiofórmules a principis del present segle –d'acord, amb el temps un pot acabar acceptant que "Sex Bomb" era una pista tan potent com el seu títol-. Versions ben triades i ben executades de Bob Dylan, Cat Stevens, els Waterboys, Terry Callier o el citat Snider, despatxades amb l'ofici i l'experiència de cinc dècades i mitja llargues al peu del canó, però amb els aires transformadors de qui encara té ganes de dir coses amb 81 primaveres a l'esquena.

I el mateix dia en què Jones lliurava "Surrounded By Time" –el passat 23 d'abril-, Snider publicava "First Agnostic Church of Hope and Wander" (2021, Thirty Tigers). El títol fa referència a les emissions en streaming que el nord-americà va dur a terme durant els mesos més durs de la pandèmia, a les quals assistien els seus incondicionals com si d'autèntiques misses es tractessin. Les bones noves, tot un seguit de composicions inèdites, inspirades en part per les morts recents de referents com Jeff Austin, John Prine o Billy Joe Shaver, que han acabat donant forma a un magnífic disc de música d'arrel genuïnament nord-americana on conflueixen registres com el country, el soul, el blues o el rock més orgànic.