Adéu a "Toma Uno"

Manolo Fernández.

El mes passat eren Julio Ruiz i José Miguel López, les veus de Disco Grande i Discópolis respectivament. I ahir era un altre veterà de la ràdio musical espanyola, Manolo Fernández, qui posava punt i final a tres dècades d'emissions del seu programa Toma Uno a la sintonia de Radio 3 –la casualitat va voler que el seu adéu es produís el dia en què feia exactament 30 anys del desembarcament del programa a l'emissora de RTVE-. Toma Uno era un referent per als amants del country, el so Americana i la música d'arrel en general.

Un espai a través del qual molts hem descobert artistes de referència i de capçalera, i d'altres fins i tot han arribat a descobrir la pròpia música country. Se l'han tret de sobre els responsables de la ràdio pública espanyola amb el mateix pretext amb què es van treure de sobre a Ruiz i a López. Cal rejovenir la ràdio, diuen. Tant és l'experiència, l'ofici i el grau de figures com Fernández, reconegut per la pròpia Folk Alliance International com un dels grans disc jockeys del seu àmbit a nivell mundial, quan un gestiona un servei públic com si estigués administrant un concurs de creditors.

Fa mal, molt de mal, saber que ja mai més els migdies dels caps de setmana tornaran a ser el que havien estat durant les passades tres dècades. Ens quedem sense referents, i si seguim així aviat ens quedarem sense ràdios públiques. Sigui com sigui, només em queda desitjar tota la sort del món a Manolo Fernández, sigui quina sigui la seva trajectòria a partir d'ara. I donar-li les gràcies. Per la música, per la companyia, per tot allò que m'ha ensenyat i per tots els quilòmetres de carretera que he fet escoltant la seva veu i les seves seleccions. Muchísimas gracias, y muchísima suerte.

Poden escoltar l'última edició de Toma Uno, el programa d'ahir, en aquest enllaç.