Democratitzar un país

Quan parlem de democratitzar un país com l'Afganistan, en realitat estem parlant d'importar (imposar) un model de democràcia que només s'entén des d'una lògica occidental derivada del pensament il·lustrat, a un territori on segueixen prevalent una sèrie de lògiques molt diferents de la nostra i que nosaltres mai hem volgut entendre.

Sobre les tan publicitades fotografies que comparen com vestien les dones a l'Afganistan durant la dècada dels 70 i com vesteixen sota el control dels talibans, crec que és un error voler resumir quatre dècades de guerres (en plural) amb dues imatges que efectivament representen models oposats de societat però es troben fora de context. D'entrada, perquè el que ha passat durant les últimes quatre dècades a l'Afganistan no comença ni s'acaba amb els talibans.

Però sobretot perquè la fotografia de les dones afganeses que vestien conjunts occidentals durant la dècada dels 70 està feta a Kabul. I la realitat de Kabul era, és i seguirà essent molt diferent de la de bona part d'un país on imperen les tradicions i la lògica tribal, amb talibans o sense. De fet, els propis talibans no s'entendrien sense aquestes dinàmiques tribals que ens agradaran més o menys, però hi són i xoquen frontalment amb la lògica occidental de la democràcia parlamentària i d'un concepte, Drets Humans, que es va utilitzar per primer cop encara no fa ni un segle.

Dit això, i admetent que a mi també m'inspira més tranquil·litat la fotografia dels anys 70, crec que de la mateixa manera que exigim als talibans que respectin els drets de dones i minories, també ens hem d'exigir a nosaltres mateixos els occidentals que respectem el dret de la resta de persones que hi ha en aquest món a viure i vestir com els doni la gana. La forma com vesteixen les dones afganeses l'han de decidir elles mateixes, no pas els talibans ni les potències internacionals que salven el món sense que ningú els ho hagi demanat.