"Stardust" (2020)

Johnny Flynn, fent de Bowie en un fotograma d'"Stardust".

En un moment determinat del metratge d'"Stardust" (2020), el personatge de David Bowie afirma que no disposa d'un autèntic jo. No sabrem mai si el veritable Bowie va arribar a fer tal afirmació, però en aquesta ficció sobre els anys immediatament anteriors al seu salt a la fama, l'apreciació il·lustra fins a quin punt el londinenc es trobava a la recerca d'una identitat pròpia. I és justament d'això, de la recerca de la pròpia identitat, del que tracta aquest biopic signat per Gabriel Range i protagonitzat per un sorprenent Johnny Flynn que físicament potser s'assembla ben poc al futur Ziggy Stardust, però justament ve a dir-nos que Bowie no va ser sempre tal i com se'l sol recordar.

"Stardust" –no la confonguin amb altres pel·lícules d'idèntic títol- es centra en els mesos immediatament posteriors a la publicació de l'aleshores incomprès "The Man Who Sold the World" (1970) i en la primera –i bastant accidentada- gira del cantant pels Estats Units. S'avisa al principi de la pel·lícula que res del que s'hi explicarà és realitat, que tot és ficció, i efectivament Range ha afegit molts elements de collita pròpia a un relat que dista de ser acurat en termes biogràfics, però cada afegit li serveix per explicar des de la ficció l'essència d'un dels artistes més influents de la història de la cultura pop. I la música? Doncs els hereus de Bowie no van cedir els drets del seu material original i Flynn es va haver de conformar tocant algunes de les versions que aquest solia interpretar en aquella època. Apunt menor, malgrat tot.