(1953-2021)
Era una d'aquelles estranyes criatures amb prou talent natural per cridar l'atenció de propis i estranys malgrat habitar els marges per naturalesa i vocació. Nanci Griffith ja hi era molt abans que algú s'inventés etiquetes i conceptes com Americana o country alternatiu. Ella mateixa, de fet, va definir com a folkabilly un discurs –el seu- que bevia de la tradició però alhora mirava sempre endavant. Cronista destacada d'aquell indret gairebé mitològic que és l'estat de Texas, una de les grans dames de la cançó més genuïnament nord-americana, va començar la seva carrera quan amb prou feina era una adolescent tocant als honky tonks que tenia més a l'abast, i amb el pas dels anys va fer-se un lloc a Nashville sense perdre un sol gram de la seva essència texana. Contemporània dels neotradicionalistes, solia sentir-se més a gust al costat d'outlaws i ànimes lliures com les de Townes Van Zandt o John Prine, amb qui va protagonitzar notables duets. Ens ha deixat a l'edat de 68 anys, amb un llegat enorme que inclou gairebé una vintena d'àlbums d'estudi –bona part dels quals són clàssics- i actuacions memorables en alguns dels escenaris més agraïts i celebrats de la música country. Se n'ha anat un referent. La seva estrella seguirà brillant sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada