(1941-2021)
Vaig llegir una vegada, fa molts anys, que el solo de bateria de Ron Bushy a "In-A-Gadda-Da-Vida" era el més llarg que mai s'havia gravat en un estudi. En realitat no ho és, però no per això deixa de ser icònic com ell sol. Un dels elements centrals de la peça que va consolidar Iron Butterfly a l'avantguarda del rock psicodèlic, assenyalant-los també com a precursos de discursos que van del heavy metal a la música progressiva. 17 minuts essencials de la història del rock, amb el citat solo de bateria com un dels seus trets distintius –el mateix Ringo Starr en va adoptar alguns patrons a l'hora d'enregistrar "The End" amb els Beatles-. Bushy no va ser un dels fundadors d'Iron Butterfly, però va ser l'únic component del grup que va arribar a tocar a tots els seus discos d'estudi –a més d'"In-A-Gadda-Da-Vida" (1968), cal destacar obres com l'explícitament titulat àlbum de debut, "Heavy" (1968)-. Ens ha deixat a l'edat de 79 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada