Festa Major de Cardedeu
Pista Coberta, Parc Pompeu Fabra
14 d'agost de 2021
Amb quatre meteòrics anys de trajectòria i dos discos publicats –el més recent, el molt notable "Stories of a Lonely Tree" (2020)-, els vallesans Allwoods han fet mèrits suficients per considerar-se com un dels noms amb més projecció de la música country facturada a casa nostra. Habituals del circuit honky tonk autòcton, van començar a deixar empremta als escenaris del sud d'Europa poc abans que la pandèmia deixés en suspens la música en directe tal i com sempre l'havíem conegut. Ahir van actuar a la Festa Major de Cardedeu en el marc d'una vetllada organitzada per la veterana associació Xafa'l, dedicada des de fa dues dècades a difondre la cultura country & western.
On la gran majoria solen tirar exclusivament de versions, Allwoods presumeixen d'un repertori propi que admet comparacions amb referents que van d'Alan Jackson a Zac Brown Band. Peces com "Road Trip", "Talk to You" o "Gold Rush" –totes incloses a "Stories of a Lonely Tree"- s'hauran concebut a Terrassa, però poden mirar de tu a tu a qualsevol d'aquelles delicatessen de l'altre costat de l'Atlàntic que solem descobrir a les pàgines de revistes com Uncut –o fins al mes passat a través de l'enyorat Toma Uno de Radio 3-. De versions també en fan, és clar, i molt ben triades. Ahir es van acomiadar amb el "Chicken Fried" del citat Zac Brown, i prèviament havien reinventat el "Legs" de ZZ Top en clau bluegrass. Una banda a seguir de molt a prop.
On la gran majoria solen tirar exclusivament de versions, Allwoods presumeixen d'un repertori propi que admet comparacions amb referents que van d'Alan Jackson a Zac Brown Band. Peces com "Road Trip", "Talk to You" o "Gold Rush" –totes incloses a "Stories of a Lonely Tree"- s'hauran concebut a Terrassa, però poden mirar de tu a tu a qualsevol d'aquelles delicatessen de l'altre costat de l'Atlàntic que solem descobrir a les pàgines de revistes com Uncut –o fins al mes passat a través de l'enyorat Toma Uno de Radio 3-. De versions també en fan, és clar, i molt ben triades. Ahir es van acomiadar amb el "Chicken Fried" del citat Zac Brown, i prèviament havien reinventat el "Legs" de ZZ Top en clau bluegrass. Una banda a seguir de molt a prop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada