John Walker's Blues

Steve Earle.

Tota societat és perfectament capaç de generar els seus propis monstres. A finals de novembre de 2001, durant l'ofensiva contra les forces talibanes a la ciutat de Kunduz, a l'Afganistan, milicians de l'Aliança del Nord van capturar diversos centenars de combatents de la milícia islamista. Entre aquests combatents hi havia John Walker Lindh, un jove d'origen nord-americà que havia estudiat àrab, s'havia convertit a l'Islam, s'havia radicalitzat, havia viatjat fins al país asiàtic per combatre contra l'Aliança del Nord al costat dels talibans, i havia rebut instrucció militar a les mateixes bases d'Al-Qaeda on s'havien planificat els atemptats de l'11-S. La premsa occidental el va anomenar el talibà americà.

Al cap d'un any Steve Earle li va dedicar una cançó, "John Walker's Blues", inclosa en un dels seus àlbums més compromesos políticament, "Jerusalem" (2002). No cal dir que la cançó no volia justificar les accions de Lindh sinó posar-se a la pell de 'l'altre', i reflexionar sobre com un adolescent que havia nascut i crescut a Califòrnia amb totes les comoditats que li podia oferir el Primer Món, havia arribat fins a on havia arribat. Tampoc cal dir que a Earle li van caure pals per totes bandes després de publicar aquella cançó. Tota societat genera els seus propis monstres, i l'art sol incomodar quan posa la societat de torn davant del mirall. Sigui com sigui, el context present em sembla oportú per recuperar aquest "John Walker's Blues".