(1934-2021)
Va trigar dècades l'oficialisme d'aquesta escena musical que es fa dir nostrada, sempre tan mancada de memòria, a reconèixer l'aportació de Francesc Burrull a l'esdevenir de la música pop catalana de la passada meitat de segle i més enllà. Tant va trigar, que una mica més i arriba tard. Pianista de formació, Burrull era un home de jazz que va alternar amb pioners del gènere a casa nostra com Tete Montoliu però també amb destacats referents internacionals com Chet Baker. Com a arranjador, va jugar un paper clau en l'adveniment de la Nova Cançó tot donant forma definitiva a incomptables clàssics de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i tants d'altres, i alhora va ser decisiu en la consolidació del pop a la catalana de la dècada dels 60 a través dels seus treballs amb vocalistes com Lita Torelló o Núria Feliu. Ja se sap, aquella anècdota segons la qual dos ambients tan oposats al seu dia com eren el del pop d'estètica ié-ié i la Nova Cançó, van compartir un mateix arranjador en la figura de Burrull, que ens ha deixat a l'edat de 86 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada