Festa Major de Blancs i Blaus
Parc de Ponent, Granollers
26 d'agost de 2021
"Arriba un moment que s'acaba la festa", cantava Joan Garriga a "Ballem!", una peça que ha esdevingut apunt climàtic dels seus directes des que va publicar ara fa un any "El ball i el plany" (2020, Fina Estampa), el seu primer àlbum amb El Mariatxi Galàctic. Un vers i una cançó que van adquirir una nova dimensió la nit passada a la Festa Major de Granollers. El vallesà i el quartet que l'acompanyava –a destacar les oportunes guitarres d'El Rubio i Lluís Arcos, incorporacions d'última hora a un combo en construcció permanent- s'acomiadaven del respectable en temps de descompte i quan encara els quedaven un parell més d'asos a la màniga que no van poder tocar. Ho feien per imperatiu legal, literalment, i els diversos centenars d'ànimes aplegades a Ponent –amb mascareta, distància de seguretat i tota la pesca- ho acceptaven ben bé pel mateix motiu.
Tocaven dos quarts d'una de la matinada i el Procicat deia que era hora de plegar. I ja se sap, els dictats del Procicat van a missa encara que ningú sàpiga qui els emet ni en base a què. El públic en volia més, i Garriga es va animar a tocar la línia melòdica de "Volant" amb l'acordió mentre abandonava l'escenari. Un detall que el respectable va agrair, i que va posar de manifest les ganes de seguir cremant la nit d'un artista que havia vingut a fer festa en el millor sentit. "És possible que això que heu cantat estigui prohibit", havia ironitzat mentre el públic entonava amb ell la lletra de "Ballem!". Final sobtat i forçat d'un passi majúscul on Garriga i els seus mariatxis van passar revista a "El ball i el plany" –de la cúmbia de "Cariñosa" al blues mestís d'"Això és tot" i la declaració de principis de "La Rumba"- i van rescatar clàssics de La Troba Kung-Fú com "Petit rumbero".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada