Guerra al cor d'Europa

Guerra al cor d'Europa. Feia ben bé dues dècades que no ho vèiem, concretament des dels Balcans. Hi ha tota una generació de joves que ja passen de la vintena, per als quals la idea d'un conflicte armat al continent era fins avui tan remota com ho són Vietnam, Corea o la Segona Guerra Mundial per les generacions anteriors. Aquesta matinada hem vist un país europeu que molts habitants de la meitat occidental de la mateixa Europa amb prou feines sabrien situar en un mapa, essent envaït per un dèspota que justifica els seus deliris de grandesa amb un exacerbat discurs nacionalista. No és Polònia al 39. És Ucraïna avui. Fins a on ens portarà tot plegat, encara està per veure.

S'anomena Belle Époque aquell període històric que va del final de la Guerra Francoprussiana a l'inici de la Primera Guerra Mundial, temps durant el qual la societat de la vella Europa va donar per fet que els grans conflictes armats eren cosa del passat i que la pau i la prosperitat havien vingut per quedar-se. El mateix que nosaltres havíem donat per fet durant aquests darrers vint anys en què les guerres ja no es feien en altres països sinó directament en altres continents. Em sembla oportú recordar avui que la Guerra Civil Espanyola, l'Holocaust, la Segona Guerra Mundial i la Guerra de Iugoslàvia han tingut lloc durant els passats 100 anys (és a dir, fa quatre dies). I que en qüestió de minuts van esborrar del mapa tot allò que generacions senceres havien donat per fet.

Guerra al cor d'Europa. Mentre els buròcrates europeus i nord-americans pentinen el gat amb retòriques estèrils ("sancions exemplars", "conseqüències catastròfiques"), Putin segueix anant a la seva, marcant els tempos que li convé seguir i materitzant un pla que no portava mesos sinó anys cuinant minuciosament. Biden ja va dir setmanes enrere que no pensava posar cap soldat en territori ucraïnès –en qüestió d'hores potser n'haurem de dir rus-, perquè un hipotètic enfrontament directe entre dues potències nuclears com Rússia i els Estats Units podria desencadenar la fi del món tal com el coneixem.

No calia que ho digués. Putin n'és plenament conscient. Per això fa el que vol, com vol i quan vol. Perquè en termes geopolítics, el que pugui passar a Ucraïna no és res comparat amb el que podria passar a més gran escala si algun dels actors implicats decidís prémer el botó equivocat. I això els buròcrates occidentals també ho saben. I també ho sap el gran aparell de la República Popular de la Xina, que com de costum observa els esdeveniments de forma discreta i des d'una distància prudencial. De com Occident reaccioni avui, es podrà deduir com reaccionaria en cas d'una hipotètica invasió de Taiwan. I això, a Xi Jinping li genera alguna cosa més que curiositat.