L'irrepetible Jimmy Smith va jugar un paper clau en la popularització de l'orgue Hammond durant les dècades dels 50 i els 60, esdevenint un dels grans mestres i màxims referents d'aquest instrument i arribant a establir línia directa entre les òrbites del jazz i el soul. Va obsequiar el moviment mod amb algunes de les peces més essencials de la seva banda sonora, i en plena era del rock i el funk va seguir explorant les possibilitats d'un instrument que a les seves mans semblava no conèixer límits. Una bona mostra en són les pistes que componen "Root Down", àlbum en directe enregistrat el 8 de febrer de 1972, avui fa exactament mig segle, i publicat per Verve aquell mateix any.
Gravat al Bombay Bicycle Club de Los Angeles amb una banda on figuraven Arthur Adams (guitarra), Paul Humphrey (bateria), Buck Clarke (percussions), Wilton Felder (baix) i Steve Williams (harmònica), "Root Down" és el testimoni d'una actuació excepcional a càrrec d'una formació tan inspirada com ben compenetrada. També és un àlbum on Smith refresca el seu discurs sense renunciar a un sol gram d'aquella essència que durant més de deu anys li havia permès sintonitzar amb diverses tendències sense necessitat de casar-se amb cap d'elles. A destacar títols com "Sagg Shootin' His Arrow" o "Root Down (and Get It)" –que els Beastie Boys samplejarien dues dècades més tard a "Root Down", un dels grans reclams d'"Ill Communication" (1994)-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada