The Day After Valentine's Day

Elliott Murphy.

Mai m'ha cridat l'atenció la celebració del dia de Sant Valentí. Al contrari, sempre m'ha fet molta mandra aquesta jornada que algú va rebatejar irònicament –i amb bastanta raó- amb el nom d'una coneguda cadena de centres comercials que any rere any sol fer l'agost el 14 de febrer. En canvi no puc evitar tornar de tant en tant, i amb independència de la data que marqui el calendari, a una cançó d'Elliott Murphy titulada "The Day After Valentine's Day". El dia després del dia de Sant Valentí. El 15 de febrer. Avui.

Inclosa a "Rainy Season" (2000), un dels grans àlbums de maduresa del novaiorquès i el treball que a la llarga acabaria donant nom a la seva banda d'acompanyament, la peça en qüestió és la reflexió en primera persona de l'ànima solitària i amb el cor trencat que es passeja sense rumb durant la ressaca del dia després. El revers d'aquesta felicitat de postal que cadenes comercials com aquella que no cal citar ja no volen vendre sinó directament imposar. Per Sant Valentí, per Nadal i, novament, amb independència del que marqui el calendari.

Una cançó de naturalesa malencònica, "The Day After Valentine's Day", més tardorenca que no pas hivernal. El rascat arrossegat d'una guitarra acústica marcant el ritme, l'orgue de Kevin Cosgrove dialogant subtilment amb l'slide guitar d'un Olivier Durand que debutava aleshores a l'estudi amb l'autor d'"Aquashow" (1973). I el to confessional de la veu de Murphy en primer terme. Una vegada, fa molts anys, el vaig veure en directe un 15 de febrer. Com avui. Crec recordar que no la va tocar, tot i que l'ocasió hi convidava. Tant és. Mai he vist a aquest senyor un concert que no sigui memorable.