Aquells vells dogmes i obsessions

Foto Jonathan Dunitz.

Mentre milers de russos comencen a sortir al carrer a protestar contra la guerra de Putin, un fet pràcticament inèdit en un país on les manifestacions contra el règim solen ser durament reprimides –aquest cop ja són més de 3.000 els detinguts per haver-se manifestat-, a la vella Europa comencen a convocar-se manifestacions en contra de l'OTAN, que ara per ara és l'únic actor d'aquest conflicte que encara no ha disparat un sol tret. Cert, a les guerres no hi ha mai bons ni dolents i tots els imperialismes són nocius, però sembla que a la vella esquerra acomplexada de tota la vida, la que encara no ha superat el marc mental de la Guerra Freda, alguns imperialismes li piquen més que d'altres.

El 1999, quan l'OTAN va bombardejar Belgrad –en aplicació d'un mandat de l'ONU, per cert-, vau sortir a manifestar-vos contra els bombardejos de l'Aliança Atlàntica sobre la població civil sèrbia, no pas contra el genocida Milosevic ni contra els seus aliats russos –perquè tots som prou grandets per entendre que una cosa no justifica l'altra-. El 2003, quan els Estats Units van invadir l'Iraq amb el suport d'Espanya i el Regne Unit, vau sortir a manifestar-vos contra aquella invasió, no pas contra el dèspota de Saddam Hussein, i molt menys contra Rússia o la Xina. El 2022, mentre Rússia ataca Ucraïna per terra, mar i aire, vosaltres sortiu a pentinar el gat des de l'estretor d'un marc mental que no hi veu més enllà dels vostres dogmes i obsessions de tota la vida.