L'Eril comença el compte enrere

El Petit de Cal Eril.

EL PETIT DE CAL ERIL + ISABEL VINARDELL
Tastautors 2022

Teatre Auditori Cardedeu

5 de febrer de 2022

Anunciava dies enrere El Petit de Cal Eril que el proper mes de setembre tancarà gira i es prendrà un (merescut) descans després de quatre anys d'activitat frenètica durant els quals, més enllà d'una presència gairebé constant als escenaris, ha publicat algunes de les obres capitals no tan sols del seu catàleg sinó també del pop català de la passada dècada –del disc triangular (2018) a l'encara flamant "N.S.C.A.L.H." (2021), passant pel definitiu "Energia fosca" (2019), tots sota el paraigua de Bankrobber-. En tot cas, els vuit mesos que tenim per davant es presenten com una última oportunitat per degustar el directe del de la Segarra en un dels moments més àlgids de tota la seva carrera a data d'avui. Aprofitin-la si encara no ho han fet.

L'alter ego de Joan Pons va actuar ahir a la tarda a Cardedeu. El seu primer concert de 2022, i la sessió inaugural del Tastautors 2022. Una actuació centrada en el repertori més recent, el d'aquests darrers quatre anys, amb "N.S.C.A.L.H." sonant en la seva integritat i amb comptadíssimes cites al cançoner més pretèrit –un "Amb tot" reinterpretat en clau metafísica, la sempre oportuna "El plor"-. Inici amb empenta al ritme de "Les hores", "Cada dia surt el sol" i "Non tornerai". Passatges tan suggeridors com "Pols", "Sento", una expansiva "Som transparents" o l'escalada psicodèlica de "Jo crec en tu". I la simpàtica lectura en català de "Close to Me" (The Cure) com a cirereta final.

Abans havia actuat Isabel Vinardell, cantant i ballarina de llarg recorregut, natural de Barcelona tot i que establerta a Cardedeu, a duet amb el baixista Sergio Di Finizio i interpretant en clau minimalista algunes de les peces musicals de l'espectacle multidisciplinari "Replecs", estrenat l'any passat al mateix Teatre Auditori Cardedeu. La veu prodigiosa d'una vocalista d'escola flamenca però amb un discurs que apunta en múltiples direccions, dialogant amb la seva pròpia expressió corporal i amb els sorprenents arranjaments d'un Di Finizio que va treure molt més que suc del seu baix de sis cordes, eixamplant-ne els horitzons i transformant-lo en un instrument solista en tota regla.