Desena edició de Som del Montseny

SOM DEL MONTSENY
Centre Cultural Can Balmes, Santa Maria de Palautordera

18 de juny de 2022

Desena edició de Som del Montseny, un d'aquells festivals on la música encara pesa més que no pas 'tota la resta', ahir al Centre Cultural Can Balmes de Santa Maria de Palautordera. La mostra tornava al seu emplaçament habitual i recuperava el seu format de sempre després de dos anys de pandèmia. I ho feia amb un cartell de luxe que tornava a alternar noms de pes del panorama musical independent d'arreu del país, amb referents i figures a l'alça de l'escena del Baix Montseny.

Entre els plats més forts del menú, l'actuació d'uns Fetus que presentaven "Sota, cavall i rei" (2021). Sentit homenatge a Jaume Arnella a ritme de rock'n'roll, i la possibilitat d'escoltar "Romanço d'en Quico Sabaté" a pocs quilòmetres del lloc on va morir assassinat l'últim guerriller maqui. Repàs al cançoner d'Arnella amb títols com "És ara, amics, és ara" o "Les rondes del vi". També dards de precisió d'autoria pròpia com "Crònica accidental a l'exili", "El somni barceloní". I "Goigs de Sant Martí", aquest single tot just estrenat –avançament d'un nou àlbum previst per la tardor- que es perfila com un himne revolucionari en potència.

També destacava al cartell la presència de The Llamps. En un principi, els de Perpinyà tenien previst actuar al Som del Montseny ara fa dos anys en una edició frustrada per la pandèmia. Però l'espera ha valgut la pena. Nadège Figuerola i companyia venien amb un primer àlbum de títol homònim publicat l'any passat, on segueixen escurçant distàncies entre la generació de Syd Barrett i la de Jason Pierce. Rock psicodèlic amb puntuals ressons spaghetti western. I un repertori on els encerts es compten a grapats: "Celle que tu crois", "Mon ombre", Dans ma nuit" o una adaptació al català d'"As Tears Go By" dels Stones.

Un dels moments més bèsties del festival –un dels concerts més bèsties que mai ha arribat a presenciar un servidor, de fet- va ser la descàrrega dels valencians KLS a l'interior de la nau principal de Can Balmes. Soroll en estat pur. Agressió sonora en tots els sentits. Capes i més capes de distorsió, ritmes literalment aclaparadors i un cantant portant les seves cordes vocals al límit. Si el noise i el metal extrem es fusionessin amb el free jazz, sonarien així.

També va deixar empremta la cerimònia d'uns Tilde que van eixamplar els horitzons del (post-)rock i el flamenc amb un passi gairebé metafísic. Els barcelonins venien a presentar el notable "Algae" (2020), del qual van caure pistes com "Cola verde" o "Voz de una gitana". Ritmes hipnòtics, estructures progressives i tot el drama i la poesia de Mati Pando amb el seu tros de veu i la seva impactant presència escènica. A destacar també la descàrrega post-hardcore de Copdemar, combo gironí format per veterans de bandes com Illinoise, que venia a defensar el seu flamant primer àlbum, "Diferents maneres de somicar amb certa dignitat" (2022). Tenen cançons, tenen actitud i van rematar l'actuació amb una torrencial orgia de soroll.

La representació autòctona la va encapçalar Joan Colomo. El de Sant Celoni, pilar de l'escena del Baix Montseny, va tancar el festival tot presentant en solitari "Disc trist" (2021) i posant la pista de potes enlaire amb la seva bateria de clàssics del pop català més desacomplexat. Prèviament, Somebody havia presentat amb format banda el seu darrer ep, "Wingless" (2021), aprofitant el fet de jugar a casa i segellant una actuació rodona com ella mateixa. I Runä havien estat els encarregats d'obrir la jornada amb el seu punk rock a tota castanya. Tot i que s'havia anunciat també l'actuació dels madrilenys Carrera, van ser baixa d'última hora per un positiu de covid.

Copdemar.

Fetus.

KLS.

The Llamps.

Somebody.

Tilde.