dissabte, 25 de juny del 2022

Sí al dret a l'avortament, No a les armes

El Tribunal Suprem de l'encara primera potència mundial tomba, en un sol dia, el dret a l'avortament i la llei de l'estat de Nova York que restringia la tinença d'armes a l'espai públic. A partir d'ara, dependrà de la legislació de cada estat que una dona pugui decidir lliurement sobre el seu propi cos, i alhora qualsevol gamarús podrà anar armat on vulgui i quan vulgui. En nom de la vida, en nom de la seguretat i, faltaria més, en nom de Déu.

És la primera gran victòria d'aquella alt-right que no deixa de ser l'extrema dreta de tota la vida –amb un efectiu rentat de cara, això sí-. La que durant anys (dècades) ha estat empenyent poc a poc però segura mentre la resta ens rèiem del pentinat de Donald Trump. El que acaba de passar als Estats Units és molt greu, i obre la porta a tot el que encara ha de venir –també a la vella Europa, on Le Pen i companyia ja es deuen estar fregant les mans-.

En una de les protestes contra l'anul·lació del dret a l'avortament, una dona portava una pancarta on es podia llegir "We Should All Be Scared" ("Tots hauríem de tenir por"). I crec que aquesta frase explica molt bé l'estat de l'estat de les coses –novament, als Estats Units però també per extensió a la resta del món occidental-. Diverses veus –entre elles la de Kamala Harris- ja han expressat el seu temor que el proper dret en el punt de mira dels jutges conservadors pugui ser el del matrimoni homosexual. Vénen temps molt foscos.


"No you can't make me sacrifice my freedom of choice
No you can't make us sacrifice our freedom of choice"
Ani DiFranco, "Lost Woman Song" (1990)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada