Ella Ella

Determinació i desvergonyiment.

Les cançons dels barcelonins Ella Ella evoquen referents pretèrits i discursos que ja s'havien pogut escoltar abans, però ho fan amb prou determinació i amb prou desvergonyiment per sonar fresques i, en bona mesura, novedoses. Exercicis de techno pop hereus de l'era post-punk i amb una lírica que parla de l'ara i l'aquí, que conviden a ballar però també a reflexionar, i que són capaços de fer somriure l'oient fins i tot quan li canten veritats incòmodes.

Ella Ella són Jaime Espinosa (sintetitzadors) i Marina Serra (veu, sintetitzadors). El primer és un veterà de projectes com Kazuality, la segona tot just debuta al món de la música. Expliquen que tot va començar ara fa cosa de quatre anys, quan van decidir comprar uns sintetitzadors de segona mà a través d'una plataforma digital. Des d'aleshores han publicat tres ep's l'últim dels quals, "Totes les catalanes" (2022, Magic Room Records), bé podria ser el seu treball més rodó.

El plàstic comença amb l'oportunament titulada "Massa grups, molt poc públic", àcida mirada al dia a dia de tantíssimes bandes independents amb un ritme que invoca per moments l'esperit dels mateixos Kraftwerk. I acaba amb la urgència torrencial de "Vivint a Barcelona", traducció lliure del "Schlechte Laune" dels alemanys Easter, i ferma candidata a himne no oficial d'una ciutat en eterna decadència. Pel camí, títols igualment reveladors –i addictius- com "No t'estimis tant" o "Supernovia".

Descobreixin-los a Bandcamp.