Si "Lost in the Dream" (2014) va ser l'àlbum de la consolidació de The War On Drugs i "A Deeper Understanding" (2017) l'obra on Adam Granduciel i companyia es van fer grans, aquest "I Don't Live Here Anymore" (2021) és el que els presenta vivint plenament la vida adulta amb tot el que això comporta. Els de Filadèlfia –ara amb base d'operacions a Los Angeles- s'han guanyat durant la passada dècada el dret de contemplar-se ells mateixos com una de les grans bandes nord-americanes de la seva generació. I si bé és cert que aquest darrer treball ve a refermar aquesta condició, també ho és que la fórmula que els ha portat fins aquí ofereix per primer cop uns subtils símptomes d'esgotament.
"I Don't Live Here Anymore" no és un mal disc. Hi ha cançons que val la pena escoltar i que han vingut a engrandir el cànon del grup –"Harmonia's Dream" o la peça titular, amb col·laboració vocal de Lucius-. Però també hi ha passos en fals com "Victim", on les bones intencions acaben ofegant-se sota una marea d'efectes sintètics que, sense venir de nou, sí que semblen haver vingut a eclipsar tota la resta. Com si d'aquella fixació per Neu! i Springsteen, Granduciel hagués passat a emmirallar-se en certes radifórmules massives dels 80 on no tot el que brillava era or necessàriament. El conjunt del disc funciona, i cal insistir en aquesta afirmació. Potser el problema és que amb els seus predecessors no calia insistir tant perquè ja es defensaven sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada