20 anys de "The Last DJ"

"Well, you can't turn him into a company man / You can't turn him into a whore / And the boys upstairs / Just don't understand anymore". Començava forta, la peça que titulava i encetava l'onzè àlbum d'estudi de Tom Petty al capdavant dels seus Heartbreakers, "The Last DJ", publicat tal dia com avui de 2002, ara fa 20 anys. "There goes the last DJ / Who plays what he wants to play / And says what he wants to say / Hey, hey, hey / There Goes your freedom of choice / There goes the last human voice / There goes the last DJ", rematava la tornada d'una de les cançons més punyents però alhora addictives del de Gainesville, tota una declaració de principis a ritme de dinàmic folk rock marca de la casa.

Inspirada en la figura de Jim Ladd, la peça en qüestió era un homenatge a tots aquells disc jockeys que encara creien més en la música que no pas en el corporativisme d'una indústria ja aleshores en estat avançat de podridura. I eren aquestes dinàmiques de la indústria musical –que des de llavors no han fet sinó anar a més- el fil conductor d'un àlbum que bona part de la crítica va saludar de forma poc entusiasta, però que bé valia i segueix valent el seu pes en or –i el missatge del qual no ha perdut vigència, al contrari-. Com a mostra la segona cançó, un "Money Becomes King" que torna a carregar contra l'afany monetari de la indústria i on els de Florida es refermen tan inspirats en el terreny líric com en el musical.

La rocallosa "Joe" i la psicodèlica "Can't Stop the Sun", que tancava el disc amb un missatge d'esperança ni que fos a contrallum, també tractaven l'estat de les coses en un negoci on la música pesava cada cop menys. Fora d'aquesta temàtica, destacaven pistes com la crepuscular "Dreamville", la injecció elèctrica de "When a Kid Goes Bad" o la simpàtica "The Man Who Loves Women" amb el seu accent de music hall. També la celestial "Have Love, Will Travel", exercici de rock d'arrel gran reserva –que res tenia a veure amb el clàssic del mateix títol de Richard Berry-. Un disc a recuperar sovint. I una figura, la d'aquell últim disc jockey, a seguir reivindicant tants cops com faci falta.