Somewhere in these night lights...

Les Franqueses del Vallès, octubre de 2022.

M'agrada sortir a caminar de nit. Sortir a caminar fora de la ciutat, vull dir, lluny dels edificis, del trànsit i de la concentració humana. M'agrada caminar per entorns rurals un cop s'ha fet fosc, il·luminat tan sols per la lluna i pels llums de la ciutat que puc contemplar de lluny com si es tractés de diamants, tal com cantava el gran Elliott Murphy en una de les seves composicions més definitives, "Diamonds by the Yard", inclosa a l'àlbum "Night Lights" (1976).

Els llums que Murphy contemplava de nit eren els dels gratacels de Manhattan, però la metàfora i tot allò que evoca serveixen per qualsevol lloc del món. "Somewhere in the night lights lies the answer", proclamava el novaiorquès a la cançó en qüestió. I sí, quan un contempla els llums nocturns des de la llunyania d'un turó solitari en plena nit, les respostes semblen tan a tocar com alhora inaccessibles. A la fotografia, la conurbació de Granollers vista des del Turó de les Mentides, a les Franqueses del Vallès, la nit passada.