Klon

Nova revelació del pop francòfon.

Es defineixen ells mateixos com "una banda de joves somiadors que viuen sota un mateix sostre". L'utopia comunal del hippisme traslladada fins a les coordenades d'un pop de naturalesa hedonista, factura elegant i mètrica ballable. Anys enrere se n'hauria dit indie, un terme tan banalitzat a aquestes alçades que potser ja no val la pena reincidir-hi. Menys encara quan la formació que ens ocupa ve de fer diverses accions promocionals amb reconegudes marques de moda que poca cosa tenen a veure amb l'esperit original de l'indie.

Es diuen Klon, tenen la base d'operacions a París i, contradiccions al marge, les seves cançons són prou sòlides –i fresques- per haver-los garantit un lloc destacat a la sempre efervescent escena francesa. Van debutar l'any passat amb "Nouveau Genre", un primer àlbum amb un títol que és tota una declaració d'intencions i que els ha valgut l'aprovació de mitjans com Les Inrockuptibles. Pop sintètic cantat en francès, que apunta directe a la pista de ball, i cançons d'allò més rodones on sobresurten els sensuals aguts de la seva vocalista, Zoé.

Descobreixin-los a Youtube.