Va ser el primer àlbum que Carlos Santana va arribar a gravar sense la totalitat de la banda que l'havia acompanyat durant el seu meteòric ascens fins a les altes més esferes del rock i tots els seus gèneres perifèrics –la que havia actuat a Woodstock i havia gravat els tres primers discos de Santana, el grup-. També va ser el seu primer gran salt endavant en termes estilístics, una obra que seguia aprofundint en la fusió de llenguatges com el jazz, el blues elèctric o el rock psicodèlic amb les arrels llatines del guitarrista mexicà, si bé mirava cap a nous horitzons que anaven més enllà del format cançó per explorar les formes més lliures i imprevisibles del jazz fusió. Es commemoren avui 50 anys de la publicació del monumental "Caravanserai" (1972).
El quart treball de Santana seguia comptant amb la participació d'aliats clau com Gregg Rolie (teclats), Michael Shrieve (bateria) o José "Chepito" Areas (percussions), als quals calia sumar noves incorporacions com Neil Schon (guitarra), qui ja havia tocat en algunes peces de "Santana" (1971) –i amb qui Rolie formaria Journey al cap de poc temps-. Amb peces com "Waves Within", "Just in Time to See the Sun" o "Song of the Wind", Santana no tan sols es refermava com un dels guitarristes més grans de tots els temps, sinó com el líder d'una formació mutant però fidel a les seves essències i capaç d'obrir nous i sorprenents camins. Alguns no el van entendre al seu dia, d'altres han arribat a dir que va ser l'última gran obra del seu autor. En tot cas, un clàssic de ple dret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada