Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Beat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de desembre del 2023

Jimmy Villotti (1944-2023)

JIMMY VILLOTTI

(1944-2023)

No confondre amb la banda anglesa del mateix nom que pràcticament va patentar el psychobilly durant la dècada dels 80, I Meteors va ser un conjunt de beat format a Bolònia a principis dels 60 i molt popular arreu d'Itàlia gràcies a les seves versions d'èxits transatlàntics traduïts a la seva llengua. El guitarrista Jimmy Villotti en va ser un dels membres fundadors. Durant els 70 va encapçalar el grup de rock progressiu Jimmy M.E.C., i posteriorment va iniciar una carrera solista orientada al jazz –si bé el 1978 va compondre l'òpera rock "Giulio Cesare"-. Ha mort a l'edat de 79 anys.

dimecres, 25 d’octubre del 2023

R.I.P. Ritchie Routledge

The Cryin' Shames, amb Routledge segon per l'esquerra.
Ha mort Ritchie Routledge, guitarrista de The Cryin' Shames, aquella banda de Merseybeat que va arribar en temps de descompte i que avui és contemplada com un exponent d'allò que es va anomenar freakbeat –un terme que serveix per referir-se als noms més obscurs o menys coneguts del beat britànic dels 60 i de la British Invasion en genereal-. Formats a Liverpool el 1965, amb prou feines van durar dos anys durant els quals van facturar tres singles amb producció de Joe Meek. El primer, "Please Stay", de 1966 –versió de l'original de Burt Bacharach i Bob Hilliard que els Drifters havien popularitzat el 1962-, va ser l'últim èxit radiofònic del genial productor. En anys posteriors, Routledge va tocar amb bandes com Grimms o Blackwater Park, i va treballar com a músic de sessió.

diumenge, 24 de març del 2019

Les 100 primaveres de Ferlinghetti

Ferlinghetti a l'exterior de City Lights, l'any 1988 - Foto Associated Press.
Lawrence Ferlinghetti mai s'ha considerat ell mateix com un exponent de la Generació Beat, però la seva trajectòria es troba íntimament connectada amb el que va esdevenir un dels moviments literaris més trencadors del segle passat. Va ser un dels fundadors de la llibreria i editorial City Lights de San Francisco, punt de trobada dels principals actors de la Generació Beat i responsable de la publicació entre d'altres de "Howl and Other Poems" (1955), la totèmica obra d'Allen Ginsberg que li va valer un arrest per presumpte delicte d'obscenitat i un judici que va culminar amb tota una victòria moral de la llibertat d'expressió -i la publicació del volum inicialment censurat-. També va protagonitzar una sonada aparició a "The Last Waltz" (1978), el documental de Martin Scorsese sobre l'últim concert de The Band. Celebra avui ni més ni menys que 100 primaveres. I ho fa encara entre nosaltres, motiu pel qual se l'ha homenatjat repetidament a la ciutat de San Francisco durant tot aquest mes de març. Tant de bo en pugui celebrar moltes més.

divendres, 1 de desembre del 2017

Beat holandès a Guitarra, baix i bateria

Q65.
La resposta holandesa a l'explosió beat britànica. O com la música de bandes com els Beatles o els Kinks va influir a l'hora de conformar una de les escenes més fèrtils de l'Europa continental durant els 60. L'última edició de Guitarra, baix i bateria -l'espai musical de Ricky Gil a Ràdio Silenci- està dedicada al beat holandès i no hi falten propostes com les de Q65, The OusidersShocking Blue o Golden Earring, entre d'altres. Poden escoltar-ho aquí.