City Lights

"They danced down the streets like dingledodies, and I shambled after as I've bee doing all my life after people who interest me, because the only people for me are the mad ones, the ones who are mad to live, mad to talk, mad to be saved, desirous of everything at the same time, the ones who never yawn or say a commonplace thing, but burn, burn, burn like fabulous yellow roman candles exploding like spiders across the stars and in the middle you see the blue centerlight pop and everybody goes 'Awww!'. What did they call those people in Goethe's Germany?".

Jack Kerouac. "On the Road" (1957)

He llegit diversos cops "On the Road", però mai abans l'havia llegit als Estats Units. No acostumo a triar les lectures en funció dels llocs on vaig, però tenia clar que en aquest viatge m'havia d'emportar aquest llibre, i més concretament l'edició en anglès que n'havia adquirit l'estiu passat en una llibreria de Lió –ciutat on vaig anar a parar tot perseguint a Bob Dylan per Europa-. I sí, llegir Kerouac a San Francisco ha estat una experiència.

La ciutat ha canviat molt des dels dies en què Sal Paradise voltava d'una punta a l'altra dels Estats Units per menys del que costa avui prendre's un cafè en qualsevol aeroport internacional. Però la pista beatnik segueix present en indrets com la llibreria City Lights que va obrir Lawrence Ferlinghetti al cor de North Beach. Mentiria si digués que es tracta d'un oasi, perquè tot el barri preserva encara l'encant d'uns temps que encara no han passat del tot. Fins i tot hi ha algun bar que encara no accepta targetes de crèdit.

City Lights Booksellers & Publishers. San Francisco, Califòrnia, agost de 2024.

Gina Argemir ret homenatge a la Generació Beat

"La llibertat és l'absència de por", canta Gina Argemir a "Bojos que cremen", una de les peces que conformen el seu segon ep –"Sutra" (2019)-. I és d'aquesta manera, sense por i amb total llibertat, com la polifacètica cantant, compositora i escriptora barcelonina afronta els rodatges dels seus videoclips. El de la peça en qüestió és un homenatge a l'esperit hedonista i transgressor de la Generació Beat, amb cites a Jack Kerouac, una posada en escena atrevida i provocadora, i fins i tot una picada d'ullet a Andy Warhol i la Velvet Underground. Entre els convidats a la festa, sospitosos habituals d'aquella Barcelona que encara respira més enllà de les postals, com ara Madame Hiroshima o el sempre oportú Jordi Farreras (Ran Ran Ran, Espígol). Disponible a Youtube. No se'l perdin.

Les 100 primaveres de Ferlinghetti

Ferlinghetti a l'exterior de City Lights, l'any 1988 - Foto Associated Press.

Lawrence Ferlinghetti mai s'ha considerat ell mateix com un exponent de la Generació Beat, però la seva trajectòria es troba íntimament connectada amb el que va esdevenir un dels moviments literaris més trencadors del segle passat. Va ser un dels fundadors de la llibreria i editorial City Lights de San Francisco, punt de trobada dels principals actors de la Generació Beat i responsable de la publicació entre d'altres de "Howl and Other Poems" (1955), la totèmica obra d'Allen Ginsberg que li va valer un arrest per presumpte delicte d'obscenitat i un judici que va culminar amb tota una victòria moral de la llibertat d'expressió -i la publicació del volum inicialment censurat-. També va protagonitzar una sonada aparició a "The Last Waltz" (1978), el documental de Martin Scorsese sobre l'últim concert de The Band. Celebra avui ni més ni menys que 100 primaveres. I ho fa encara entre nosaltres, motiu pel qual se l'ha homenatjat repetidament a la ciutat de San Francisco durant tot aquest mes de març. Tant de bo en pugui celebrar moltes més.

La Generació Beat al Centre Pompidou

El Centre Pompidou de París acull fins al 3 d'octubre l'exposició Beat Generation, una retrospectiva al voltant d'un moviment literari de naturalesa tan subterrània com perdurable. Una mirada als seus principals actors, a la seva filosofia, a les seves arrels, al seu desenvolupament i a les seves múltiples connexions amb disciplines com el jazz, però també a la forta influència que ha exercit i segueix exercint a data d'avui en ambdós costats de l'Atlàntic. I això no és tot: coincidint amb aquesta exposició, la revista Les Inrockuptibles ha editat un sucós especial centrat en la generació de Kerouac, Burroughs i companyia. Vist des d'un país on agonitza la premsa escrita de temàtica no esportiva ni rosa i les llibreries van caient com mosques, el fet que una publicació francesa es pugui permetre treure al carrer un exemplar d'aquestes característiques referma aquella vella dita segons la qual Europa comença als Pirineus.