"They danced down the streets like dingledodies, and I shambled after as I've bee doing all my life after people who interest me, because the only people for me are the mad ones, the ones who are mad to live, mad to talk, mad to be saved, desirous of everything at the same time, the ones who never yawn or say a commonplace thing, but burn, burn, burn like fabulous yellow roman candles exploding like spiders across the stars and in the middle you see the blue centerlight pop and everybody goes 'Awww!'. What did they call those people in Goethe's Germany?".
Jack Kerouac. "On the Road" (1957)
He llegit diversos cops "On the Road", però mai abans l'havia llegit als Estats Units. No acostumo a triar les lectures en funció dels llocs on vaig, però tenia clar que en aquest viatge m'havia d'emportar aquest llibre, i més concretament l'edició en anglès que n'havia adquirit l'estiu passat en una llibreria de Lió –ciutat on vaig anar a parar tot perseguint a Bob Dylan per Europa-. I sí, llegir Kerouac a San Francisco ha estat una experiència.
La ciutat ha canviat molt des dels dies en què Sal Paradise voltava d'una punta a l'altra dels Estats Units per menys del que costa avui prendre's un cafè en qualsevol aeroport internacional. Però la pista beatnik segueix present en indrets com la llibreria City Lights que va obrir Lawrence Ferlinghetti al cor de North Beach. Mentiria si digués que es tracta d'un oasi, perquè tot el barri preserva encara l'encant d'uns temps que encara no han passat del tot. Fins i tot hi ha algun bar que encara no accepta targetes de crèdit.
City Lights Booksellers & Publishers. San Francisco, Califòrnia, agost de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada