Previsions per al 2022

Björk.

Encetem l'exercici 2022 tal com vam encetar el 2021. Amb la incertesa pròpia d'aquests temps cada cop més foscos, i en termes melòmans esperant el catorzè àlbum d'estudi de The Cure. Els britànics havien promès per l'any passat el successor del cada cop més llunyà "4:13 Dream" (2008), però a hores d'ara segueix essent una incògnita la seva data de sortida. Diuen que aquest any sí, a veure si és veritat. També han anunciat la publicació de nous treballs de cara als propers mesos Beach House, Björk, Liam Gallagher, Kendrick Lamar, Placebo, Dolly Parton, Laetitia Sadier, Bonnie Raitt, Spiritualized i Eddie Vedder, entre d'altres. Tot sigui per guiar-nos o, com a mínim, fer-nos el trajecte una mica més plàcid durant aquest 2022 que es perfila convuls.

Un instant d'Ara Malikian

ARA MALIKIAN
Teatre Auditori de Granollers

9 de maig de 2021

Acostuma a dir un conegut meu, fotògraf de professió –dels millors que conec-, que la fotografia és entre d'altres coses l'art de captar instants. Que cada instantània captura un instant concret, i que de vegades el fotògraf té la sort d'immortalitzar l'instant precís. Jo no sóc fotògraf, però entenc a què es refereix i crec que ahir vaig tenir aquesta sort. La d'immortalitzar un instant que potser no serà el més precís però diu moltes coses. El rostre entre feliç i afectat d'Ara Malikian en ple trànsit mentre exerceix el seu ofici. El violinista submergit de ple en la interpretació, el músic en comunió amb la seva música.

Malikian va oferir ahir a la tarda dues actuacions al Teatre Auditori de Granollers –tarda i vespre, la fotografia és de la primera- a duet amb el pianista Iván Melón Lewis i presentant un projecte, Petit Garage, que s'adapta al temps de pandèmia tot reduint el format escènic i treient el màxim partit de l'economia de mitjans. Al moment de fer la fotografia, el libanès i el cubà interpretaven una majestuosa lectura en clau de jazz manouche del "Life on Mars?" de David Bowie. Va ser un dels grans moments d'un concert on el material original de Malikian va alternar amb cites a altres referents com Björk o Txaikovski.

Björk, PJ Harvey i els Stones

Björk i PJ Harvey als Brit Awards de 1994.

Recuperava dies enrere l'actuació conjunta de Björk i PJ Harvey als Brit Awards de 1994. Aquella en què dues de les grans icones de la música alternativa de les passades dècades estripaven fins a la més pura essència el "Satisfaction" dels Rolling Stones, segellant una de les versions més definitives que s'han arribat a signar d'una de les peces més universals que mai ha arribat a donar el relat pop -comparable tan sols a la lectura que Cat Power n'oferiria anys després a "The Covers Record" (2000)-. Versionar un tema és això, ni més ni menys.

Folk

Björk

"Mai he sentit que faci música pop; m'encanta i l'escolto, però em veig més aviat fent folk. El folk ha existit des de fa mil·lers d'anys, des de molt abans que la música pop occidental, i jo em veig més aviat com a part d'aquesta tradició. No intento canviar la música pop, em sento feliç essent un músic que fa música tradicional". Björk reflexiona sobre la seva identitat musical, i també sobre què nassos és el folk, en una entrevista que Rockdelux publica a la seva edició de desembre. Interessant reflexió, en un moment en què el terme folk sembla estar tan de moda i genera tanta confusió. Perquè no, ni el folk es redueix a guitarres acústiques i ukeleles, ni una guitarra acústica i un ukelele impliquen folk necessàriament. L'interlocutor de l'islandesa, Félix Suárez, li recorda tot seguit que Kraftwerk també deien fer música folk del seu propi entorn. "Sí, música folk del segle XXI", respòn Björk.





Audio: "Moon" - Björk