"Antenna"

Wir richten Antennen ins Firmament

Empfangen die Töne die niemand kennt

(Kraftwerk)

Sant Fruitós de Bages, novembre de 2025.

Entre Crazy Cavan i Bauhaus

FULLMOON SHAKERS
Festa Major de Blancs i Blaus

Plaça Perpinyà, Granollers

23 d'agost de 2022

Entre el públic del concert que Fullmoon Shakers van oferir la nit passada a la plaça Perpinyà de Granollers s'hi podia observar una samarreta de Crazy Cavan i una altra de Bauhaus. Dos noms i dos estils distants però certament complementaris, que d'alguna manera podrien delimitar les coordenades discursives del quartet barceloní. No van tocar cap peça de l'un ni dels altres, però sí que van presumir d'una habilitat innata per interpretar clàssics de l'era post-punk –de contemporanis de Bauhaus, vaja- a ritme de salvatge i visceral rockabilly –el que beu de tòtems com Crazy Cavan, per exemple-, que juntament amb el surf més frenètic és la seva raó de ser.

Van sorprendre, i de quina manera, despatxant "The Killing Moon" d'Echo & The Bunnymen, "Enola Gay" d'Orchestral Manoeuvres In The Dark i "Enjoy the Silence" de Depeche Mode com si fossin nuggets de Sun Records. I van fer diana tot deconstruint el "Das Model" de Kraftwerk a partir del riff d'"Apache" dels Shadows. També van presumir de repertori propi amb peces tan potents com "Fullmoon Boogie" o la final "Facebook No Good" –quin títol més ben triat, per cert-. Amb un notable ep al seu nom –"Isolation Tales" (2020)- i la presència de tot un Jordi Ollé (Th'Booty Hunters) a la bateria, Fullmoon Shakers ja es poden contemplar com una de les promeses més fermes de l'efervescent escena rocker catalana.

Florian Schneider (1947-2020)

FLORIAN SCHNEIDER

(1947-2020)

Seria injust assenyalar Kraftwerk com l'únic esglaó entre el rock (post-)psicodèlic i les primeres manifestacions clarament electròniques de la música pop –abans hi havia hagut Silver Apples i fins i tot The United States Of America-, però és innegable el pes dels de Düsseldorf en les avantguardes sonores de les passades cinc dècades i en la definició de la música electrònica tal i com l'han entès diverses generacions.

Una formació que va començar abraçant les formes més lliures del rock progressiu amb accent alemany –allò que la premsa britànica va anomenar krautrock- i que, poc a poc, va anar explorant i fins i tot desplegant ella mateixa tot el ventall de possibilitats que oferien els instruments sintètics. El seu quart disc, "Autobahn" (1974), va determinar un canvi de paradigma en l'estètica pop del moment, i sense àlbums com "Radio-Activity" (1975), "Trans-Europe Express" (1977) o "The Man-Machine" (1978) no s'acabarien d'entendre múltiples corrents que es desenvoluparien en dècades posteriors i que arriben fins als nostres dies.

El multiinstrumentista Florian Schneider va ser un dels fundadors de la banda juntament amb Ralf Hütter, que s'ha mantingut al capdavant de la formació des que el propi Schneider va decidir abandonar-la l'any 2008. Schneider, a qui David Bowie va dedicar l'any 1977 la composició instrumental "V-2 Schneider", ens deixava ahir a l'edat de 73 anys víctima d'un càncer. Determinades carreteres seguiran essent infinites, però circular-hi ja no serà el mateix sense ell.

Dave Riley (1960-2019)

DAVE RILEY

(1960-2019)

La versió que Big Black van realitzar del "Das Model" de Kraftwerk –inclosa a l'àlbum "Songs About Fucking" (1987)- sempre m'ha semblat un dels grans capítols de la breu però intensa trajectòria de la banda que va encapçalar Steve Albini. Un clàssic del pop sintètic, deconstruït a partir dels paràmetres més primitius del noise i transformat en un dels himnes subterranis de la gran ressaca punk que va esdevenir el rock alternatiu nord-americà de la dècada dels 80. El baix de Dave Riley hi tenia un pes determinant ja des d'aquella introducció que no deixava lloc a cap mena de dubte. Ens ha deixat a l'edat de 59 anys.

Kraftwerk Goes Antifolk!

He escoltat moltes versions del "Das Model" de Kraftwerk, i una de les millors és sens dubte la que Les Atxes i The Missing Leech van enregistrar recentment amb motiu d'un homenatge a la banda alemanya auspiciat per Ultra-Local Records. Lírica antifolk marca de la casa, guitarres que fan twang i un deliciós regust fronterer, en una col·laboració que podria ser l'inici de quelcom encara més gran: la banda barcelonina i l'alter ego del manresà Maurici Ribera prometen tornar a gravar plegats en un futur. Podem amenitzar l'espera tot degustant el seu "Das Model" a Bandcamp.

Puma Rai Tape Diana

Puma Rai Tape Diana són Carola Llonch i Vicenç Ferreres (Plans Films). Un duet musical que es va formar expressament per a participar en una marató de versions de Kraftwerk organitzada per Ultra-Local Records amb una relectura de "The Telephone Call" -adaptada al català com a "Establiment de trucada"-. I resulta que s'ho van passar tan bé, que han decidit donar continuïtat al projecte. De moment s'han fet un Bandcamp on es pot escoltar la peça en qüestió. Esperem que ben aviat arribin les primeres novetats amb forma de temes propis.

Folk

Björk

"Mai he sentit que faci música pop; m'encanta i l'escolto, però em veig més aviat fent folk. El folk ha existit des de fa mil·lers d'anys, des de molt abans que la música pop occidental, i jo em veig més aviat com a part d'aquesta tradició. No intento canviar la música pop, em sento feliç essent un músic que fa música tradicional". Björk reflexiona sobre la seva identitat musical, i també sobre què nassos és el folk, en una entrevista que Rockdelux publica a la seva edició de desembre. Interessant reflexió, en un moment en què el terme folk sembla estar tan de moda i genera tanta confusió. Perquè no, ni el folk es redueix a guitarres acústiques i ukeleles, ni una guitarra acústica i un ukelele impliquen folk necessàriament. L'interlocutor de l'islandesa, Félix Suárez, li recorda tot seguit que Kraftwerk també deien fer música folk del seu propi entorn. "Sí, música folk del segle XXI", respòn Björk.





Audio: "Moon" - Björk