Cynthia Weil (1940-2023)

CYNTHIA WEIL
(1940-2023)

Què tenen en comú cançons com "Walking in the Rain" (The Ronettes), "You've Lost that Lovin' Feelin'" (The Righteous Brothers, posteriorment gravada per Elvis Presley i molts més), "I Just Can't Help Believing" (B.J. Thomas, també enregistrada pel Rei), "On Broadway" (The Drifters, més tard versionada per George Benson i Neil Young, entre d'altres), "Kicks" (Paul Revere & The Raiders), "We Gotta Get Out of This Place" (The Animals) o "None of Us Are Free" (Ray Charles, també gravada per Solomon Burke i Lynyrd Skynyrd), per citar-ne tan sols unes quantes?

La resposta és el nom de la lletrista i compositora Cynthia Weil, qui juntament amb Barry Mann –el seu marit- va ser autora d'un dels cançoners sobre els quals s'edificaria la música pop tal com la coneixem –alguns dels títols anteriorment citats els signava també Phil Spector-. Figura destacada de l'era daurada del Brill Building, Weil va destacar durant la dècada dels 60 per una lírica que connectava amb els estàndards de les llistes d'èxits del moment però també abordava –ni que fos de forma subtil- temàtiques socials com ara el racisme o la Guerra del Vietnam. Ha mort a l'edat de 82 anys.

Burt Bacharach (1928-2023)

BURT BACHARACH
(1928-2023)

El primer cop que vaig llegir el nom de Burt Bacharach va ser quan tenia 12 o 13 anys, tot revisant els crèdits d'un recopilatori no oficial dels Beatles. El vaig trobar a sota del títol de "Baby It's You", una peça prèviament gravada per les Shirelles de la qual Bacharach era coautor. I una de les moltes perles de la música pop del segle passat que li devem al genial compositor, que ens ha deixat a l'edat de 94 anys. Mestre de mestres de l'orfebreria pop, el cançoner que va signar tant pel seu compte com amb el tàndem inigualable que va formar amb el lletrista Hal David, és dels pocs que poden definir per ells mateixos bona part de la música –de la cultura- de la segona meitat del segle XX.

Quan em vaig assabentar de la seva mort ahir a la tarda, de seguida em van venir al cap dues de les seves composicions, "Walk on By" i "I Just Don't Know what to Do with Myself". El fet que les versions que em van ressonar en un primer moment fossin les dels Stranglers i els White Stripes, i no pas les canòniques lectures de Dionne Warwick i Dusty Springfield, il·lustra l'abast i la transversalitat d'un repertori que abraça diversos estils però pràcticament és un gènere en ell mateix. Un cançoner que ha brillat, i de quina manera, a través de veus com les de B.J. Thomas, Aretha Franklin, Gene Pitney, Chuck Jackson, Sandie Shaw o Jackie DeShannon, entre molts altres.

Ahir al vespre, quan vaig arribar a casa, el primer que vaig fer va ser punxar el monumental "Painted from a Memory" (1998) que Bacharach va facturar al seu dia al costat d'un inspiradíssim Elvis Costello. La trobada de mestre i alumne donant peu a una majestuosa obra de pop madur en el millor sentit. I cançons tan majúscules com "In the Darkest Place", "This House Is Empty Now" o "God Give Me Strength", que durant les últimes hores semblen haver adquirit un significat totalment nou. La casa s'ha quedat buida. I efectivament ens caldrà força, per assumir que el món ha esdevingut un lloc una mica pitjor amb la partida del geni. Un dia molt trist per la música, el dia en què va morir Burt Bacharach.

Bill Pitman (1920-2022)

BILL PITMAN
(1920-2022)

Un d'aquells músics (gairebé) anònims que han arribat a tocar (gairebé) amb tothom. Que sense destacar ni cridar l'atenció han imprès el seu segell en obres essencials, posant sempre el seu talent al servei de la peça que els ha tocat interpretar. El guitarrista Bill Pitman va ser un dels membres d'aquell col·lectiu de músics d'estudi popularment conegut com The Wrecking Crew, recordat per haver contribuït a la gestació del Wall of Sound de Phil Spector però també per haver tocat en bona part dels discos que van definir la música pop nord-americana de la dècada dels 60.

Pitman, que al moment de la seva mort tenia 102 anys, va arribar a gravar per les Ronettes –va tocar a "Be My Baby"-, Jan and Dean, Nancy Sinatra –a "These Boots Are Made for Walkin'"-, els Byrds, Bobby Darin, els Ventures, Jack Nitzsche, Buddy Rich i B.J. Thomas –l'ukelele de "Raindrops Keep Fallin' on My Head"-, entre molts d'altres. També va treballar en bandes sonores com les de "Blue Hawaii" (1961), amb Elvis Presley, o la sèrie "The Wild Wild West". Abans havia arribat a fer classes de guitarra a un jove Phil Spector –que, sembla ser, era un desastre com a alumne-. Molt més que il·lustre secundari, testimoni d'excepció d'un moment històric irrepetible.

B.J. Thomas (1942-2021)

B.J. THOMAS
(1942-2021)

M'atreviria a dir que "Raindrops Keep Fallin' on My Head" va ser la primera composició que mai vaig arribar a escoltar de totes les que va signar el prolífic binomi de compositors format per Burt Bacharach i Hal David. No recordo on va ser, estem parlant d'una d'aquelles cançons que no han deixat mai de sonar per la ràdio i en incomptables fils musicals. Va ser igualment la primera peça que vaig conèixer gravada pel seu intèrpret, B.J. Thomas, conegut també per haver enregistrat la versió original del "Hooked on a Feeling" de Mark James.

Thomas ens deixava el cap de setmana passat a l'edat de 78 anys. I més enllà de tornar a punxar aquell "Rain Drops Keep Fallin' on My Head", no he pogut evitar aquests dies recordar l'entrada de la peça en qüestió a la banda sonora de "Butch Cassidy and the Sundance Kid" (1969), de George Roy Hill. Un dels westerns més grans que mai s'han rodat, uns monumentals Paul Newman i Robert Redford a les pells de dos dels outlaws més llegendaris de tots els temps i de cop, quan no t'ho esperaves, aquella pinzellada d'elegància per cortesia de Thomas. D'això se'n diu tenir classe.