Mo Foster (1944-2023)

MO FOSTER
(1944-2023)

Se'ls sol catalogar com a banda de jazz rock tot i que el seu únic àlbum, publicat el 1970 amb títol homònim, assenyala més aviat les coordenades àcides de la psicodèlia o fins i tot les formes més vaporoses del rock progressiu. Sigui com sigui, el dels britànics Affinity va ser un d'aquells projectes que haurien merescut més repercussió de l'obtinguda al seu dia. El multiinstrumentista Mo Foster hi va entrar gairebé al principi de tot com a bateria, però ja havia passat a ocupar el lloc de baixista al moment de gravar el disc en qüestió. Un cop desfet el grup el 1972 va dedicar-se a fer de músic de sessió i de directe –sovint com a baixista, tot i que també va tocar altres instruments-, arribant a treballar amb Jeff Beck, Ringo Starr, Phil Collins, Scott Walker –i els Walker Brothers-, Peter Green, Meat Loaf, Elkie Brooks, Sheena Easton, Van Morrison, Eric Clapton i Dusty Springfield, entre molts altres. Ens ha deixat a l'edat de 78 anys.

Burt Bacharach (1928-2023)

BURT BACHARACH
(1928-2023)

El primer cop que vaig llegir el nom de Burt Bacharach va ser quan tenia 12 o 13 anys, tot revisant els crèdits d'un recopilatori no oficial dels Beatles. El vaig trobar a sota del títol de "Baby It's You", una peça prèviament gravada per les Shirelles de la qual Bacharach era coautor. I una de les moltes perles de la música pop del segle passat que li devem al genial compositor, que ens ha deixat a l'edat de 94 anys. Mestre de mestres de l'orfebreria pop, el cançoner que va signar tant pel seu compte com amb el tàndem inigualable que va formar amb el lletrista Hal David, és dels pocs que poden definir per ells mateixos bona part de la música –de la cultura- de la segona meitat del segle XX.

Quan em vaig assabentar de la seva mort ahir a la tarda, de seguida em van venir al cap dues de les seves composicions, "Walk on By" i "I Just Don't Know what to Do with Myself". El fet que les versions que em van ressonar en un primer moment fossin les dels Stranglers i els White Stripes, i no pas les canòniques lectures de Dionne Warwick i Dusty Springfield, il·lustra l'abast i la transversalitat d'un repertori que abraça diversos estils però pràcticament és un gènere en ell mateix. Un cançoner que ha brillat, i de quina manera, a través de veus com les de B.J. Thomas, Aretha Franklin, Gene Pitney, Chuck Jackson, Sandie Shaw o Jackie DeShannon, entre molts altres.

Ahir al vespre, quan vaig arribar a casa, el primer que vaig fer va ser punxar el monumental "Painted from a Memory" (1998) que Bacharach va facturar al seu dia al costat d'un inspiradíssim Elvis Costello. La trobada de mestre i alumne donant peu a una majestuosa obra de pop madur en el millor sentit. I cançons tan majúscules com "In the Darkest Place", "This House Is Empty Now" o "God Give Me Strength", que durant les últimes hores semblen haver adquirit un significat totalment nou. La casa s'ha quedat buida. I efectivament ens caldrà força, per assumir que el món ha esdevingut un lloc una mica pitjor amb la partida del geni. Un dia molt trist per la música, el dia en què va morir Burt Bacharach.

Jody Miller (1941-2022)

JODY MILLER

(1941-2022)

No és cap novetat sinó que ve de molt lluny, malgrat els dogmes de certs puristes, el maridatge de pop i música country. Ve de gairebé tan lluny com totes dues etiquetes, i ha tingut entre els seus grans exponents noms com els de Jody Miller. Natural d'Arizona tot i que criada a mig camí de Califòrnia i Oklahoma, va començar la seva carrera al circuit folk de Los Angeles abans de fitxar per Capitol Records el 1964 i publicar el seu primer èxit, "He Walks Like a Man", una irresistible perla pop fruit del moment.

Al cap d'un any va participar al festival de Sanremo, on va cantar al costat de Pino Donaggio la celebrada "Io che non vivo (senza te)", perla de la cançó lleugera italiana que posteriorment gravarien en anglès Dusty Springfield i Elvis Presley –sota el títol de "You Don't Have to Say You Love Me"-. Aquell mateix 1965 va enregistrar la seva peça més reconeguda, "Queen of the House", irònica resposta al "King of the Road" que havia publicat l'any anterior Roger Miller –amb el qual no tenia cap relació de parentiu malgrat el cognom-. Va ser la seva aproximació definitiva a la música country, gènere amb el qual se la sol associar més sovint.

Altres plats forts del seu catàleg són els senzills "Home of the Brave", també de 1965, i "Be My Baby", versió del clàssic de les Ronettes facturada el 1970. Reivindicada per diverses generacions de cantants –sobretot femenines- de country, es va retirar a principis de la dècada dels 80 però va tornar al cap d'uns anys com a cantant de gòspel. Durant el segle XXI havia girat de forma més o menys regular, interpretant material religiós però també alguns dels seus èxits dels 60 i els 70, fins que el Parkinson la va anar allunyant dels escenaris. Ens ha deixat a l'edat de 80 anys.

Sonny Burke (1945-2022)

SONNY BURKE
(1945-2022)

Ha mort el teclista Sonny Burke, tot un veterà del soul i el rhythm & blues amb participació acreditada en més de 500 àlbums, que de seguida s'ha dit –no confondre amb el músic de jazz del mateix nom-. Nascut a Chicago i conegut sobretot per haver tocat amb els Enforcers de Clarence Wheeler a principis dels 70, també va arribar a treballar amb B.B. King, Charles Wright & the Watts 103rd Street Rhythm Band, Smokey Robinson, Marvin Gaye, Aretha Franklin, Minnie Riperton, Dusty Springfield, els Temptations, els Four Tops o les Pointer Sisters, entre molts altres.