Burt Bacharach (1928-2023)

BURT BACHARACH
(1928-2023)

El primer cop que vaig llegir el nom de Burt Bacharach va ser quan tenia 12 o 13 anys, tot revisant els crèdits d'un recopilatori no oficial dels Beatles. El vaig trobar a sota del títol de "Baby It's You", una peça prèviament gravada per les Shirelles de la qual Bacharach era coautor. I una de les moltes perles de la música pop del segle passat que li devem al genial compositor, que ens ha deixat a l'edat de 94 anys. Mestre de mestres de l'orfebreria pop, el cançoner que va signar tant pel seu compte com amb el tàndem inigualable que va formar amb el lletrista Hal David, és dels pocs que poden definir per ells mateixos bona part de la música –de la cultura- de la segona meitat del segle XX.

Quan em vaig assabentar de la seva mort ahir a la tarda, de seguida em van venir al cap dues de les seves composicions, "Walk on By" i "I Just Don't Know what to Do with Myself". El fet que les versions que em van ressonar en un primer moment fossin les dels Stranglers i els White Stripes, i no pas les canòniques lectures de Dionne Warwick i Dusty Springfield, il·lustra l'abast i la transversalitat d'un repertori que abraça diversos estils però pràcticament és un gènere en ell mateix. Un cançoner que ha brillat, i de quina manera, a través de veus com les de B.J. Thomas, Aretha Franklin, Gene Pitney, Chuck Jackson, Sandie Shaw o Jackie DeShannon, entre molts altres.

Ahir al vespre, quan vaig arribar a casa, el primer que vaig fer va ser punxar el monumental "Painted from a Memory" (1998) que Bacharach va facturar al seu dia al costat d'un inspiradíssim Elvis Costello. La trobada de mestre i alumne donant peu a una majestuosa obra de pop madur en el millor sentit. I cançons tan majúscules com "In the Darkest Place", "This House Is Empty Now" o "God Give Me Strength", que durant les últimes hores semblen haver adquirit un significat totalment nou. La casa s'ha quedat buida. I efectivament ens caldrà força, per assumir que el món ha esdevingut un lloc una mica pitjor amb la partida del geni. Un dia molt trist per la música, el dia en què va morir Burt Bacharach.

Jet Black (1938-2022)

JET BLACK
(1938-2022)

Un parell de dades. La primera, Jet Black tenia 36 anys quan va formar els Stranglers el 1974 juntament amb Jean-Jacques Burnel i Hugh Cornwell –que eren una dècada més joves-. En altres paraules, tant ell com la seva banda es consideraven massa vells per l'escena punk on la indústria va provar de fer-los encaixar amb calçador. Ho van pagar car –molts punks no els van acceptar mai-, però la història els va acabar donant la raó –més enllà d'haver signat un bon grapat de peces memorables, es poden comptar com l'esglaó que avança per l'esquerra la generació de l'imperdible i fa de pont entre l'efervescència del pub rock i el salt endavant de la New Wave i l'era post-punk-.

La segona dada. Black, de nom civil Brian John Duffy, havia estat un home de negocis força exitós –allò que avui s'anomenaria un emprenedor- abans de dedicar-se professionalment a la música. Que amb pràcticament quatre dècades vitals a l'esquena deixés enrere tot aquell bagatge i esdevingués una estrella del rock, desafiava tota mena d'esquemes i trencava moltes més normes i convencions que bona part dels seus contemporanis. En volen més? Doncs apuntin aquesta: per generació i per (de)formació, Black era un bateria de jazz –escoltin com marcava el ritme i el tempo a la celebrada "Golden Brown", i després parin atenció a com tocava Joe Morello al "Take Five" del Dave Brubeck Quartet- a la base rítmica d'un grup punk.

Ha mort Jet Black, un dels membres fundadors d'una banda que sempre va anar pel seu compte, navegant sense por per territori de ningú i sobreposant-se a modes i etiquetes. Títols com "No More Heroes" ho tenien tot per ser himnes punk, i a la seva manera ho van ser però també van anar molt més enllà. Va romandre a bord del grup fins a l'any 2007, quan la salut el va obligar a abaixar el ritme, però va seguir participant en tasques promocionals i fins i tot va girar ocasionalment amb la banda tot signant autògrafs als seguidors que li demanaven, malgrat no estar en condicions d'enfilar-se cada nit a l'escenari. El 2018 es va retirar definitivament. Ha mort aquesta setmana a casa seva, a Gal·les, a l'edat de 84 anys.

Dave Greenfield (1949-2020)

DAVE GREENFIELD

(1949-2020)

The Stranglers va ser aquella banda punk que es distingia de la resta per l'ús d'uns teclats que sintonitzaven amb el garatge i la psicodèlia de la dècada dels 60, i que d'alguna manera van posar bona part de les bases d'allò que acabaria esdevenint la New Wave. Dave Greenfield era el responsable de fer-los sonar i, per tant, un dels elements clau de la identitat sonora de la banda. Ens ha deixat a l'edat de 71 anys, per causes derivades del coronavirus i sumant un llegat on figuren pistes tan incontestables com "No More Heroes" o "Golden Brown". També una expansiva lectura del "Walk on By" de Burt Bacharach i Hal David que el teclat de Greenfield va elevar fins a cotes siderals i que li va valer comparacions amb tot un Ray Manzarek.