FEMAC 2020 @ Teatre Auditori Can Palots, Canovelles
7 de març de 2020
Les persones més fortes solen ser aquelles que s'alcen conscients de la seva pròpia vulnerabilitat. Si el llenguatge corporal de Paula Valls és el d'una artista amb vocació de menjar-se el món, les seves cançons –les que reforça amb cada gest, amb cada mirada i amb cada expressió facial- parlen d'aquelles petites coses que al capdavall l'han fet tal i com és.
Per això no li cal contenir-se a l'hora de confessar pors, assenyalar fantasmes o manifestar la pròpia fragilitat ("Circles", "Monsters"). Per això, quan toca compondre una peça al voltant de la pèrdua d'un ésser proper, ella opta per no adreçar-se al propi difunt sinó a les persones que el planyen ("Cançó de bressol"). I per això, quan aborda el naufragi sentimental en primera persona, posa la seva pròpia condició humana en primer terme ("I'm Sorry").
La nit passada va actuar al FEMAC de Canovelles a duet amb un guitarrista tot terreny com és David Soler. Un diàleg constant, un repertori en permanent construcció i, com a ferma declaració d'intencions, una lectura gairebé definitiva del "Love Gets in the Way" de Dayna Kurtz.
Per això no li cal contenir-se a l'hora de confessar pors, assenyalar fantasmes o manifestar la pròpia fragilitat ("Circles", "Monsters"). Per això, quan toca compondre una peça al voltant de la pèrdua d'un ésser proper, ella opta per no adreçar-se al propi difunt sinó a les persones que el planyen ("Cançó de bressol"). I per això, quan aborda el naufragi sentimental en primera persona, posa la seva pròpia condició humana en primer terme ("I'm Sorry").
La nit passada va actuar al FEMAC de Canovelles a duet amb un guitarrista tot terreny com és David Soler. Un diàleg constant, un repertori en permanent construcció i, com a ferma declaració d'intencions, una lectura gairebé definitiva del "Love Gets in the Way" de Dayna Kurtz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada