"Ferðast" i els tubs que se t'enganxen a la pell

Intana.

Ahir a la tarda vaig anar a l'ambulatori a fer-me una prova mèdica. Res d'important, però el simple fet d'entrar en un dispensari ple de xeringues, agulles, bates blanques i tubs que se t'enganxen a la pell fent ventosa, em posa dels nervis. La infermera que em va atendre ho va notar i, mentre em feia estirar en una llitera, em va preguntar quina mena de coses em podien ajudar a relaxar-me.

"Res que pugui haver-hi en aquesta sala", li vaig respondre jo, sense intenció de sonar desagradable, tot i que segurament devia quedar com un perfecte imbècil. Ella no es va donar per vençuda: "Alguna cançó, potser?". Me'n podrien haver vingut mil al cap, però em vaig quedar en blanc. "Algun grup?", va insistir. I aquí vaig respondre "Coneixes Intana?". Em va sortir així, de cop, tot recordant que el dia abans els havia estat escoltant.

"No els conec, però si et relaxen els escoltarem", em va deixar anar la infermera. Davant la meva incredulitat, va agafar un telèfon mòbil i es va posar a buscar-los. I en qüestió de segons va començar a sonar "Ferðast", la versió ràpida. El cert és que no em vaig relaxar, perquè soc incapaç de relaxar-me en un lloc ple de... xeringues, agulles, bates blanques i tubs que se t'enganxen a la pell fent ventosa. Però tant la situació com el detall que aquella dona havia tingut amb mi, em van semblar brutals. I quan va acabar de fer-me la prova –que va durar menys del que dura la cançó- li vaig donar les gràcies.

"No m'has de donar les gràcies per res. De vegades ens hem de posar a la pell de l'altra persona i entendre els seus neguits. No és dolent que t'incomodi una situació com aquesta, forma part de tu i t'has d'acceptar tal com ets. O sigui que no em donis les gràcies i valora't una mica més a tu mateix", em va respondre, i arribat aquest punt vaig flipar. "Bé, al menys em deixaràs que et doni les gràcies per aquest consell", vaig dir jo. "D'acord, aquestes te les accepto", va concloure ella.

La part positiva de tot plegat és que ahir vaig aprendre el significat d'empatitzar, aquell verb tantes vegades banalitzat durant aquests darrers dos anys en què la por s'ha fet passar per empatia i la sobèrbia per responsabilitat. La part negativa és que a partir d'ara associaré una de les cançons més boniques d'Intana amb... xeringues, agulles, bates blanques i tubs que se t'enganxen a la pell fent ventosa. Però crec que ho podré superar. Vull dir, això que em va passar ahir va ser increïble.