FEMAC 2020 @ Teatre Auditori Can Palots, Canovelles
7 de març de 2020
Hi ha quelcom de Ricardo Solfa i fins i tot de Manel Joseph en la forma com Guillem Roma s'aproxima als gèneres musicals d'arrel llatina. També de Jonathan Richman, si se'm permet l'atreviment, i per descomptat de contemporanis com Joan Colomo. El de Manlleu no sol contemplar les tradicions com a peces de museu tancades dins de vitrines impenetrables, sinó com a eines a partir de les quals construir i treballar la seva pròpia veu.
En essència, el que fa Roma no deixa de ser música de festa major, entenent aquest concepte tal i com s'entenia abans del tot s'hi val i la revetlla per la cara. La nit passada va tancar per la porta gran la setena edició del FEMAC (Festival de Música Acústica de Canovelles). Amb una posada en escena austera –ell mateix a la guitarra i a la veu principal, la seva germana Marta Roma al violoncel i a la segona veu-, però presumint de recursos tan il·limitats com intransferibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada