 |
Paycheck, al centre de la imatge, donant suport a una vaga d'enquadernadors
als Estats Units l'any 1977 - Foto Hulton Archive/Getty Images.
|
Una de les composicions més genuïnament punk de 1977 no venia de Londres sinó de Nashville. "Take This Job and Shove It", declaració de principis i consciència de classe a ritme de honky tonk en una composició original de David Allan Coe popularitzada per Johnny Paycheck. La meva proposta melòmana per aquest 1 de Maig.
Musicalment parlant, les ciutats de Londres i Nashville no s'han tornat a trobar mai tan lluny l'una de l'altra com ho van estar en ple 1977. A la capital britànica aquell va ser l'any del punk, del No Future i d'unes crides a la revolució que solien saldar-se amb contractes discogràfics i aparicions televisives en horari de màxima audiència. A la Music City, en canvi, la indústria del country s'allunyava cada cop més de les essències de Hank Williams o Johnny Cash, per consolidar aquell so més polit que algú va anomenar Countrypolitan. Precisament per això no deixa de resultar curiós que una de les cançons d'esperit més punk d'aquell 1977 l'enregistrés a Nashville tot un veterà del country com era ja aleshores Johnny Paycheck.
La peça en qüestió era "Take This Job and Shove It". Contundent declaració de principis que es podria traduir, parlant finament, com "Agafa aquesta feina i posa-te-la on et càpiga". La mala llet d'un treballador que engega el seu cap a pastar fang després d'anys treballant de sol a sol a canvi de misèria i companyia. Perquè sí, lluir imperdibles, barrejar revolució i nihilisme i apropiar-se de segons quines consignes polítiques podia haver esdevingut la cosa més chic del moment en un Regne Unit en flames.
Però si parlem de provocació, si parlem fins i tot de consciència de classe, no hi havia res tan punk com cantar "Take This Job and Shove It" a tots els empresaris sense escrúpols que poblaven aleshores els Estats Units, que a jutjar per l'èxit de la cançó -número 1 a les llistes de country aquell mateix any- devien ser uns quants. I a sobre fer-ho a ritme de vibrant honky tonk i des de la conservadora Nashville, on s'és vist! Que anys més tard la versionessin tots uns Dead Kennedys a ritme de frenètic hardcore punk –poden escoltar la seva lectura a "Bedtime for Democracy" (1986)- va suposar gairebé el tancament d'un cercle.
"Take This Job and Shove It" és un dels temes més reconeguts i reconeixibles de Johnny Paycheck, un dels seus singles més celebrats i també la peça central de l'àlbum del mateix títol que va editar aquell mateix exercici. Però la seva autoria correspon en realitat a una de les veus més genuïnament rebels, inconformistes i (amb perdó i des del màxim respecte) torracollons que mai hagi donat la música country, el gran David Allan Coe.
Ell l'havia compost i ell li havia atorgat aquell esperit canalla que molt pocs han sabut conjurar amb tanta elegància. Però Paycheck el va publicar primer -Coe va incloure la seva pròpia versió a "Family Album", publicat al cap d'un any- i gran part del públic segueix pensant a dia d'avui que n'és també l'autor -la qual cosa no sembla agrada gaire a Coe, que el 1980 va disparar un petit dard enverinat contra Paycheck des de la lletra de la seqüela "Take This Job and Shove It Too"-. Sigui com sigui, m'ha semblat una bona cançó per a reivindicar aquest 1 de Maig, Dia Internacional del Treballador.
