Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Pegenaute. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Pegenaute. Mostrar tots els missatges

dilluns, 23 d’octubre del 2023

Joan Rectoret (1958-2023)

JOAN RECTORET

(1958-2023)

Soc incapaç de comptar tots els baixistes que he arribat a conèixer i que es van formar de la mà de Joan Rectoret. Tot un històric de les escenes del Maresme i de les comarques vallesanes, va debutar a principis dels 80 a les files del grup de rock urbà Almen-TNT, de Mataró. Més tard va ser un dels fundadors del combo de jazz fusió T-Punch –on també militaven Jordi Pegenaute, Àlex Martínez i Enric Illa-, format a Granollers, que durant la recta final dels 80 i durant bona part dels 90 va abanderar l'òrbita jazzística del Vallès Oriental –darrerament s'havien reunit per actuar en festivals de jazz com els de Bigues i Riells del Fai o Granollers-. També va tocar amb La Salseta del Poble Sec i Gato Pérez, entre d'altres. Com a professor, va treballar en centres com l’Escola de Música Moderna L’Estudi de Granollers o el Taller de Músics de Barcelona. Ens ha deixat a l'edat de 65 anys.

diumenge, 7 d’octubre del 2018

A la perifèria

ÀFRICA I ISMA PÉREZ
Sala La Torreta, Montmeló
6 d'octubre de 2018

La sala La Torreta és un equipament municipal situat als afores de Montmeló. Per arribar-hi, cal creuar un d'aquells parcs que una nit de tardor convida més aviat a caminar de pressa. Es troba a pocs minuts a peu del centre del municipi vallesà, però és poc probable que ningú hi arribi si no és que hi va expressament. Una ubicació que podria servir com a metàfora del disc que s'hi va presentar la nit passada. "Any Zero" (2018, Temps Record), la primera obra conjunta dels germans Àfrica i Isma Pérez i un d'aquells plàstics que tan sols es poden concebre al marge de dictats i tendències. Dotze peces que volen cremar etapes i propiciar nous inicis, sempre a cavall de registres com el soul, el blues, el folk o el rock, i que ahir van sonar en tot el seu esplendor de la mà d'una banda integrada per il·lustres veterans de l'escena catalana com el bateria Albert Mallorca i el teclista Joan Andreu Reyes -tots dos excomponents de Los Sencillos- o el guitarrista -i productor- Jordi Pegenaute. Una d'aquelles delícies sonores que només la perifèria de la indústria pot produir.

dimarts, 22 de maig del 2018

Àfrica i Isma Pérez


Àfrica i Isma Pérez són germans i acumulen llargues trajectòries tant als estudis com als escenaris, però mai abans havien col·laborat tan estretament com al seu primer disc conjunt, "Any Zero" (2018, Temps Record). Ella havia format part de bandes com Els Convidats o Slips, pioners del funk en català. Ell va ser un dels fundadors dels històrics Absenta. I en aquest primer treball a duet s'han fet acompanyar d'il·lustres veterans com Jordi Pegenaute, guitarrista i productor de l'àlbum. Ens trobem davant dotze cançons de ruptura, un any zero que vol ser un nou punt de partida i que es manifesta a ritme de folk-rock però també de pop elegant, de blues nocturn i ocasionalment de robust rock psicodèlic. Descobreixin-los al seu web.

divendres, 1 d’abril del 2016

El so dels ous fregits

Salvador Dalí.
"M'agrada el so dels ous fregits". La frase és de Dalí, la va recordar el músic Jordi Pegenaute en el marc de la presentació de l'assaig "Dalirium Sonic" (2015) de Karles Torra i il·lustra la concepció que el geni de Cadaqués tenia del fet musical. Quan Dalí parlava del so dels ous fregits, es referia als crecs que escoltava durant la reproducció d'un vell vinil. Entranyables impureses sonores que per a ell formaven part de la música de la mateixa manera que la peça que estigués sonant.

L'anècdota em va recordar les paraules amb què Bob Dylan lloava anys enrere les gravacions de blues més primitives -gravacions apreciades pel propi Dalí, segons fonts i documents citats a l'assaig de Torra-. El de Minnesota venia a dir que aquells vells discos de 78 rpm s'havien enregistrat amb mètodes gairebé precaris, però que tenien molt més encant que qualsevol enregistrament efectuat amb tecnologia digital. "Pots escoltar com respiren els músics", va dir.

A l'extrem oposat hi trobem el perfeccionisme de qui tot ho confia a la tecnologia. Els avenços que han permès netejar d'imperfeccions tot procés d'enregistrament, però a la vegada l'han deixat orfe d'encant. Les gravacions on tot és al seu lloc però on absolutament res disposa d'ànima. Els arxius digitals que no es ratllen ni s'erosionen però desapareixen quan peta el disc dur de torn, i que de tan nets com sonen ni tan sols poden respirar. No sé què pensaria Dalí de tot plegat, però a mi també m'agrada el so dels ous fregits.

Dalí, JIM i Granollers

Gómez-Font, Pegenaute, Putx, Torra i Huertas, durant l'acte
celebrat ahir a l'Anònims (Ribó no apareix a la imatge).

El restaurant-llibreria Anònims de Granollers va acollir ahir a la tarda la presentació de "Dalirium Sonic" (2016, Ediciones La Lluvia), un assaig on el periodista Karles Torra documenta les connexions de Salvador Dalí amb el món de la música, de la passió pel blues que va manifestar ja durant els anys 20 en una carta adreçada a Federico García Lorca a la seva relació amb icones de la música pop com John Lennon, passant pels concerts que grups com els vallesans Kannavis van realitzar al seu domicili de Portlligat. A l'acte de presentació hi van assistir, a més del propi Torra, els també periodistes Donat Putx (en qualitat de presentador) i Àlex Gómez-Font (editor del llibre), així com el músic Jordi Pegenaute (excomponent de Kannavis), el fotògraf Jordi Ribó (que va immortalitzar diverses de les actuacions musicals dutes a terme a Portlligat) i el polifacètic artista Eliseu Huertas (qui va arribar a conèixer de molt a prop la figura de Dalí).

El gran absent va ser Joan Illa Morell (JIM), activista cultural granollerí, part durant molts anys de l'entorn més íntim del propi Dalí i responsable entre d'altres de l'organització d'actuacions com la dels citats Kannavis a Portlligat, així com del multitudinari happening conduït per l'artista empordanès al bell centre de la capital vallesana. No hi va poder assistir per motius de salut, però la seva tasca va ser reivindicada amb insistència tant pel propi Torra com per diversos dels presents a la taula. La qual cosa és d'agrair en una localitat, Granollers, que per aquells mals més propis d'un poble de mala mort que d'aquella ciutat que sempre presumeix de ser, ha condemnat durant dècades la figura de JIM a un ostracisme francament incomprensible si s'analitza des de fora. Fins al punt que l'Ajuntament ni tan sols es va dignar a convidar-lo quan l'any 2004 va organitzar els actes commemoratius de l'Any Dalí -la qual cosa va donar peu, a Granollers, a un Any Dalí tan coix com uns Rolling Stones sense Keith Richards-.

Diuen les males llengües que el pecat capital que JIM encara paga a data d'avui va ser aliar-se amb el consistori franquista de l'època per a poder celebrar a la ciutat no tan sols el happening dalinià sinó també esdeveniments igualment històrics com el primer concert de King Crimson en aquesta banda dels Pirineus o el Festival de Música Progressiva de Granollers, que va comptar amb la presència dels mateixos Family i va ser el primer festival de rock a l'aire lliure mai celebrat a l'Estat espanyol. El que aquestes mateixes males llengües no volen entendre és que aliar-se o fins i tot simpatitzar amb qui governa no implica necessàriament combregar amb les seves idees, sinó únicament assegurar-se el suport institucional i sobretot els permisos imprescindibles per a poder promoure, per exemple, esdeveniments socials i culturals -i creguin-me, organitzar un festival de rock a Granollers durant la primera meitat dels anys 70 i amb el suport del mateix alcalde, equivalia a marcar un dels gols més grans que mai va arribar a encaixar l'establishment de l'època-.

Per bé o per malament i malgrat les quatre dècades transcorregudes des de la mort del dictador, a data d'avui les coses encara no han canviat gens en aquest sentit -al contrari: a segons quins permisos i a segons quins càrrecs només s'hi accedeix amb el corresponent carnet del partit que tingui la paella pel mànec-, però això en canvi no sembla inquietar en absolut a les citades males llengües -moltes de les quals, per cert, es troben ben col·locades en determinats aparells de partit-. Sigui com sigui, la realitat és que durant els últims anys del franquisme i gràcies a la tasca de gent com el propi JIM, Granollers va viure una efervescència cultural que mai més s'ha repetit, que va introduir aires de llibertat en un context de repressió política, i que per postres va assolir un ampli ressò mediàtic arreu de l'Estat -a Karles Torra li agrada dir que el municipi vallesà va esdevenir durant poc més d'un lustre la capital de la cultura pop a Espanya-. Des d'aleshores, en canvi, gairebé tota la vida cultural de la ciutat s'ha reduït a l'endogàmia d'una festa major que genera disbauxa al llarg d'una setmana i ressaca durant la resta de l'any. Dit això, les males llengües poden seguir cantant missa fins que se'n cansin, que al capdavall cadascú s'acaba definint per la seva pròpia obra i no pas pels deliris aliens.

dimecres, 30 de març del 2016

Presentació de "Dalirium Sonic"

El restaurant-llibreria Anònims de Granollers acollirà aquest dijous, 31 de març (19,30h.), la presentació del llibre "Dalirium Sonic" (2016, Ediciones La Lluvia), del periodista Karles Torra. Un volum que repassa la relació de Salvador Dalí amb icones de la música pop com John Lennon, Mick Jagger o Alice Cooper. A l'acte hi seran presents, a més del propi autor, el músic Jordi Pegenaute, el fotògraf Jordi Ribó i els també periodistes Donat Putx i Àlex Gómez-Font (editor de l'obra).