Palau Sant Jordi, Barcelona
28 d'octubre de 2023
"Rockers y mods, pósters del Che y discos de los Stones / La gente joven iba a cambiar, iluminada por el amor", cantava Miguel Ríos a "Generación límite", una de les peces incloses a "Rock & Ríos" (1982). 41 anys després, els temps efectivament han canviat però no necessàriament a millor. Ahir a la tarda, hores abans que el rocker de Granada actués en un Palau Sant Jordi adaptat al format d'amfiteatre, els Stones feien acte de presència a pocs metres del recinte, al veí Estadi Olímpic, veient com la seva icònica llengua decorava la samarreta del Barça tal com en altres ocasions ho ha fet el logotip de la Qatar Foundation. Els pòsters del Che queden molt lluny, ja no diguem els rockers i els mods.
L'actuació d'ahir s'emmarcava justament dins de la gira que commemora el 40è aniversari del citat "Rock & Ríos". Amb la veu castigada pels anys que no perdonen a ningú –79 primaveres va fer el juny passat, de seguida s'ha dit- però encara capaç de superar dues hores de concert a ple rendiment, Ríos va capitanejar una banda d'allò més solvent on destacava la presència del guitarrista John Parsons, l'únic component de la formació que quatre dècades enrere havia actuat al Palau dels Esports del carrer Lleida, tal com va recordar el cantant –quan va preguntar quants dels presents ja hi havien estat aleshores, es van aixecar ben bé un terç de les mans de la platea-.
El repertori va repassar gairebé sencer i pràcticament en el mateix ordre el cançoner de "Rock & Ríos". Inici triomfal amb un "Bienvenidos" que va estendre la mà a diverses sensibilitats –a la segona estrofa va adreçar-se al respectable en femení, Bienvenidas, i la tercera la va cantar en català, Benvinguts-. Les estructures progressives de "Sueño espacial" i "Año 2000" van anar acompanyades de projeccions retrofuturistes a la pantalla gegant que encapçalava l'escenari, que durant el torn de "Generación límite" va repassar amb imatges la història d'Espanya durant les passades quatre dècades. "Tal com tornen a anar les coses, caldran moltes més generacions límit", va alertar Ríos.
Va comptar amb convidats com Gerard Quintana (Sopa de Cabra), Coque Malla o Joana Amaro per fer, respectivament, una robusta "Un caballo llamado Muerte", una èpica "El blues del autobús" i una emotiva "Reina de la noche" –que va semblar feta a mida del duet vocal amb Amaro-. Va encadenar unes climàtiques "El río" i "Santa Lucía" abans de descarregar tot l'aparell elèctric de "Banzai" i fondre "Los viejos rockeros nunca mueren" amb "Rocanrol bumerang", aquesta última amb participació de tot un vell rocker com és Leslie (Los Sírex). I va tancar la primera part del concert tot dedicant "Himno a la alegría" a les víctimes de les guerres d'Ucraïna i del Pròxim Orient.
En tanda de bisos va acabar de posar tota la carn de la graella enllaçant les píndoles de rock'n'roll que formaven la quarta cara del vinil original. No hi van faltar "Sábado a la noche" (Moris), "Mueve tus caderas" (Burning), "Maneras de vivir" (Leño), "Rock and roll en la plaza del pueblo" (Tequila), "Mis amigos dónde estarán" (Topo) ni el seu propi "Lúa, Lúa, Lúa". Es va acomiadar amb una apoteòsica "El rock de una noche de verano". L'única concessió al repertori aliè –i posterior- a "Rock & Ríos". I el gran final d'una nit en què el de Granada va fer memòria sense deixar-se atrapar excessivament per la nostàlgia, reivindicant un repertori que al seu dia va marcar a tota una generació i refermant-ne la vigència quatre dècades després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada