Empatia envers l'ofici

Pau Vallvé i Víctor Garcia, la nit passada a l'Apolo.

PAU VALLVÉ + MARTA KNIGHT

Curtcircuit 2019 @ Sala Apolo, Barcelona

4 d'abril de 2019

Quan termes com indie o alternatiu semblen haver esdevingut simples coartades, convé més que mai reivindicar figures com la de Pau Vallvé. Un músic que sempre ha anat a la seva, que en dues dècades de trajectòria s'ha reinventat de totes les formes possibles i que ara, deu anys després d'haver sacrificat el seu alter ego Estanislau Verdet, pot presumir d'una carrera pràcticament autogestionada que prescindeix d'intermediaris i aposta per valors com la proximitat i el contacte directe amb una parròquia que ahir es va demostrar nombrosa. Tota una sala gran d'Apolo plena fins a la bandera en la que va ser la presentació oficial a Barcelona del darrer disc de Vallvé, l'aplaudit "Life Vest Under Your Seat" (2019), en el marc del Curtcircuit.

Acompanyat pel tot terreny Víctor Garcia a la bateria i el sempre oportú Darío Vuelta al baix i als teclats, el barceloní va alternar el cançoner recent amb retalls d'un fons d'armari dels que guanyen amb el pas del temps. Va entrar en matèria amb la psicodèlia a contrallum de "Cada deu anys", benvinguda de rigor que va deixar pas a les textures fràgils d'"Un riu de fang" i a la muralla elèctrica d'"En càmera lenta". Va rebaixar tensions culminant "Que vingui l'hivern" amb les primeres notes del "For Whom the Bell Tolls" de Metallica i va dedicar la denúncia en clau irònica de "Quina sort" a tots aquells companys de gremi que s'enfronten a penes de presó pel simple fet d'haver cantat o rapejat allò que pensen.

El contrast de calma i tempesta d'"Amics dels cirerers" va encetar una climàtica recta final durant la qual Vallvé va interpretar en solitari "Que es fonguin els ploms", va acabar d'alçar al vol amb la contagiosa "Avui l'únic que vull", va destil·lar nervi rocker a "Benvinguts als Pirineus" i va desplegar tota l'èpica d'"En un somni estrany" abans de rebaixar tensions amb la final "Tots som molt millors". Menció a part mereix la sentida reflexió en veu alta del barceloní al voltant de conceptes com la sort o els privilegis. "Estic segur que en aquesta platea hi ha molts músics que són millors que jo i no han tingut la sort de poder viure d'allò que els agrada", va sentenciar. Millors o pitjors, de músics sol haver-n'hi a la platea de qualsevol concert de rock. Que Vallvé es recordés d'ells referma una vegada més la seva empatia envers l'ofici.

Prèviament havia actuat en condició de telonera la martorellenca Marta Knight, que durant el darrer exercici s'ha fet un tip d'acumular quilòmetres, escenaris i cartells compartits amb artistes de tota condició i procedència. El seu recent fitxatge per l'escuderia Great Canyon consolida la promesa inicial d'una jove compositora que s'emmiralla en les formes més intenses i estripades del folk anglosaxó, i que la nit passada va respondre a les constants comparacions amb Sharon Van Etten amb una sòbria lectura de "Serpents". El seu posat tímid a l'hora de presentar les cançons va contrastar amb la seguretat amb què va defensar títols tan reivindicables com el seu darrer single, "Resurrection". La grandesa dels petits detalls.

Folk Me Hard 2018

El barceloní BARTS Club acollirà aquest dissabte, 12 de maig, la cinquena edició de Folk Me Hard, un petit gran festival que a aquestes alçades ja es pot considerar cita anual de referència per als amants dels sons orgànics i la música d'arrel a casa nostra. Enguany destaca la presència dels neozelandesos Great North i del nord-americà Max Garcia Conover. Els primers vinculen tradició amb aires renovadors i es podrien entendre com el pont perdut entre The Band i els primers Mumford & Sons. El segon acaba de completar el gens menyspreable repte de compondre una cançó a la setmana durant un any. Peces que presentarà en solitari i des d'un discurs que hauria d'entusiasmar els seguidors de Bon Iver o Iron & Wine. En el capítol nacional hi trobem els ja consolidats Joan Queralt and The Seasicks amb un folk-rock robust i fràgil a la vegada, evocador de Jeff Buckley, Ryan Adams o fins i tot Blind Melon. I també una de les revelacions d'aquesta temporada, la martorellenca Marta Knight amb el seu repertori de folk preciosista però estripat que s'aproxima per moments a coordenades com les de Núria Graham o PAVVLA. Més informació al web de Folk Me Hard.

Record Store Day 2018 a Surco

Los Sírex.

RECORD STORE DAY 2018

Surco, Barcelona

21 d'abril de 2018

Aquest any vaig viure el Record Store Day des de la disqueria més antiga de les que romanen obertes a Barcelona, la històrica Surco de la Travessera de Gràcia, que suma ja 44 anys al peu del canó. La jornada va començar a ritme de rock'n'roll fronterer amb essències mexicanes, el d'uns Flamingo Tours reduïts a trio però tan enèrgics com de costum, i que va culminar amb tota una demostració de força d'uns llegendaris veterans en pleníssima forma com són Los Sírex. Molta atenció al seu darrer disc, "Que nos quiten lo bailao" (2018) -el presentaran aquesta nit a la sala BARTS-. Entre els uns i els altres, Carlos Cros va posar la botiga sencera de potes enlaire amb unes cançons que valen el seu pes en or, i les joves MAVICA i Marta Knight es van destapar com dos dels grans valors del folk en clau femenina que es fa ara mateix per aquestes latituds.

Flamingo Tours.

MAVICA.

Marta Knight.

Carlos Cros.

Los Sírex.

Minifestival 2018

Eef Barzelay (o Clem Snide, si vostès ho prefereixen).

MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT 2018

Espai Jove Les Basses, Barcelona

17 de febrer de 2018

A aquestes alçades és complicat traçar la línia que separa un concert d'Eef Barzelay d'un de Clem Snide. Perquè el de New Jersey -establert actualment a Nashville- és l'únic component original que segueix signant discos i gires amb aquest nom. I perquè, encara que s'enfili tot sol a un escenari, acaba tocant exactament allò que li ve de gust i oferint repertoris rics en referències a la banda mare. Així ho va fer la nit passada en el marc del Minifestival 2018, on va acompanyar-se tan sols d'una guitarra acústica per a repassar la trajectòria d'una formació clau per a entendre la música d'arrels nord-americana de les passades dècades. Un concert que va començar un pèl desangelat però que Barzelay va saber reconduir ràpidament posant-se el respectable a la butxaca amb el seu peculiar sentit de l'humor i peces tan celebrades com "Your Favorite Music" o "I Love the Unknown".

Barzelay -o Clem Snide, com vostès ho prefereixin- era un dels caps de cartell d'un Minifestival de Música Independent que enguany ha celebrat la seva 23a edició recuperant l'Espai Jove Les Basses com a epicentre de la seva programació. És en aquest mateix espai on ara fa onze anys van oferir The Wave Pictures -els altres caps de cartell de la nit- el seu debut en escenaris barcelonins. Des d'aleshores els britànics han signat discos tan rodons com "Instant Coffee Baby" (2008) o l'encara calent "Bamboo Diner in the Rain" (2016) i s'han confirmat com una de les bandes més solvents de la seva generació damunt dels escenaris. Un power trio que invoca la frescor i el dinamisme de la Velvet al Max's Kansas City i remata la feina amb un repertori farcit de dianes tan precises com "Now I Want to Hoover My Brain Clean" o "Leave the Scene Behind".

Abans havia ofert la californiana Colleen Green un set d'allò més refrescant a cop de punk-pop que tant podia invocar la força de The Breeders com el sentit melòdic de Garbage o fins i tot la immediatesa de les Runaways. Ressons dels 90 en un passi que va suposar una de les grans descobertes d'un Minifestival 2018 que un any més va esdevenir aparador de veus emergents autòctones com la de Marta Knight. La jove martorellenca va obrir la tanda de concerts -prèviament s'havien projectat les obres de la Mostra Internacional de Clips Musicals Rodats en Super 8- amb el seu folk de factura austera però intensa, estripat i visceral però a la vegada detallista i ric en matisos. I el quartet Mareta Bufona, integrat per veterans de la fèrtil escena de Vilanova i la Geltrú, va actuar al lloc de The Standby Connection -baixa d'última hora per motius de salut- i va convèncer propis i estranys amb un repertori que beu de tòtems de l'indie dels 90 com Yo La Tengo, Nada Surf o (sobretot) Teenage Fanclub.

Minifestival 2018: 17 de febrer a l'Espai Jove Les Basses

The Wave Pictures.

Eef Barzelay i The Wave Pictures seran els caps de cartell del MINIFESTIVAL 2018, que comptarà també amb la presència de veus emergents com les de la nord-americana Colleen Green, la catalana Marta Knight i els valencians Standby Connection. La cita tindrà lloc aquest dissabte a l'Espai Jove Les Basses i anirà acompanyada de la Mostra Internacional de Clips Musicals Rodats en Super 8.

Si la ubicació d'un esdeveniment cultural pot esdevenir una metàfora del caràcter de l'esdeveniment en qüestió, el fet d'haver recuperat l'Espai Jove Les Basses com a epicentre de la seva programació diu molt a favor del Minifestival de Música Independent. Perquè Les Basses forma part de Barcelona, però no pas de la Barcelona de postal i de les aglomeracions de guiris amb la pell de color gamba sinó de la Barcelona sovint oblidada on també passen coses malgrat s'obstinin alguns a no voler-se'n adonar. I el Minifestival, Mini pels amics, també comparteix part d'aquest esperit. Un festival de música que no té lloc durant la temporada de primavera-estiu sinó a ple hivern i en un emplaçament que no surt a les guies turístiques ni falta que li fa. Un festival on la música pesa més que la cervesa, i on el melòman de base pot degustar alguns dels seus grups preferits i descobrir-ne de nous de molt a prop i sense aglomeracions.

Aquest cap de setmana celebrarà la seva 23a edició. Dissabte 17 de febrer a partir de les 18,30h a l'Espai Jove Les Basses i amb un cartell on tornen a conviure noms de primer ordre de la música independent i alternativa amb veus emergents tant d'aquí com de fora. Una programació on destaquen per mèrits propis Eef Barzelay i The Wave Pictures. El primer suma ja més de dues dècades de trajectòria que l'han consolidat com un dels grans referents de la música d'arrels nord-americana, ja sigui en solitari o amb uns Clem Snide amb els quals va ajudar a definir allò que anomenem country alternatiu. Torna al Mini una dècada després d'una actuació que alguns habituals del festival encara recorden amb emoció. Els segons són una de les bandes més prolífiques de l'indie britànic contemporani. Un power trio que ha fet les delícies de tot un Darren Hayman (Hefner), que ha signat tota una sèrie d'imprescindibles obres de culte i que pot presumir d'un dels directes més frescos, dinàmics i a la vegada contundents que han sortit de la Gran Bretanya durant la passada dècada.

En el capítol de les descobertes, la californiana Colleen Green promet moure esquelets i remoure consciències amb el seu vitamínic punk d'ascendència pop i un repertori que es pot emmirallar en bandes dels 90 com The Breeders o The Muffs. Tot un contrast amb el folk estripat però ric en matisos de la catalana Marta Knight, que presentarà el seu ep de debut, "Peterloo Heroes" (2017) -produït per Xavier Nadal (Grushenka)-. I amb l'altra gran aposta del Minifestival d'enguany, la dels valencians Standby Connection. Un grup format per músics de llarg recorregut i consagrat en cos i ànima a explorar les textures més sorollistes i a la vegada melòdiques del rock alternatiu. Com a gran novetat, s'incorpora a la programació la Mostra Internacional de Clips Musicals Rodats en Super 8, que aplegarà treballs de realitzadors de casa nostra però també de països com els Estats Units, Canadà o el Regne Unit. I tot això per deu miserables euros. Facin-se vostès un favor i acostin-se aquest dissabte a Les Basses: no se'n penediran, paraula.

Més informació:
Minifestival  /  Pàgina web

The Crab Apples i Marta Knight a El 9 Nou

The Crab Apples van presentar el passat dissabte 10 de febrer el seu segon disc, "A Drastic Mistake" (2018, Hidden Track), a la sala 3 de Razzmatazz. Era un inici de gira, però la convicció i la solvència amb què van defensar el repertori són pròpies de qui ja acumula molts quilòmetres de carretera. Va obrir la nit Marta Knight amb un breu set en solitari. Hi vaig anar i avui ho explico a El 9 Nou (edició Vallès Oriental). Als quioscos fins dijous.

Com un final de gira

The Crab Apples.

THE CRAB APPLES + MARTA KNIGHT

Razzmatazz 3, Barcelona

10 de febrer de 2018

Mare de déu senyor, que diria aquell. D'això se'n diu disposar d'un repertori absolutament infal·lible i sortir-lo a defensar amb una solvència escènica fora de qualsevol dubte. El concert que The Crab Apples van oferir la nit passada a la sala 3 de Razzmatazz semblava ben bé un final de gira. Perquè estaven les vallesanes tan ben compenetrades i sonaven els temes tan rodats que perfectament podrien haver-los estat tocant nit rere nit durant dos o tres mesos. Però és que no era el final de res sinó el principi de tot el que vindrà durant els propers mesos. La festa de presentació d'"A Drastic Mistake" (2018), un segon disc que val el seu pes en or i que ahir va esdevenir el fil conductor de la vetllada. El van repassar en la seva totalitat, van repescar el material de l'ep "Hello Stranger" (2016) -mai "Godzilla" havia sonat amb tanta força com ho va fer ahir- i, per refermar que allò era una celebració amb totes les lletres, van acabar d'omplir l'escenari amb dues ballarines durant la interpretació d'aquest tros de single que és "Open Your Mind". Abans havia actuat la martorellenca Marta Knight presentant el seu ep de debut, "Peterloo Heroes" (2017). Un breu però intens recital de folk preciosista però estripat, amb un accent elèctric que s'aproxima per moments a coordenades com les de Núria Graham o PAVVLA.

Recomanació: Marta Knight + Edurne Vega al Minifestival

Marta Knight - Foto Ilda Carqueja.

S'acosta la 23a edició del Minifestival de Música Independent, que tindrà lloc el 17 de febrer a l'Espai Jove Les Basses amb propostes com les del nord-americà Eef Barzelay o els britànics Wave Pictures. Per anar obrint boca, aquest dissabte 3 de febrer (18h.) el Mini ens proposa dos concerts de petit format a l'FNAC L'Illa Diagonal. Marta Knight i Edurne Vega. La primera ve del Baix Llobregat i acaba de destapar-se com una de les grans promeses del folk en la seva concepció més visceral i estripada. La segona ve del Maresme i el seu darrer treball, "Frontera" (2017), l'ha consolidat com una de les veus a l'alça del rock alternatiu a casa nostra. Atractiu doble cartell i entrada lliure perquè ningú es pugui queixar. Més informació aquí.

Eef Barzelay i The Wave Pictures al Minifestival 2018

Eef Barzelay.

Consolidat com a cita de referència del calendari melòman hivernal, el Minifestival de Música Inpendent -El Mini pels amics- enfila ja una nova edició, la número 23, i ho fa amb un cartell que novament alterna noms carregats d'història amb veus emergents tant d'aquí com de fora. Destaca en aquesta convocatòria la presència de dos pesos pesants com són Eef Barzelay i The Wave Pictures. El primer porta vint anys a l'avantguarda del so Americana, tant en solitari com al capdavant dels imprescindibles Clem Snide. Els segons són una de les bandes més fresques que ha donat l'indie britànic durant el que portem de segle, apadrinats per tot un Darren Hayman (Hefner) i amb una contrastadíssima solvència a l'escenari. A nivell de revelacions, aquest podria ser l'any del punk melòdic i vitamínic de la californiana Colleen Green, així com del folk urgent i desacomplexat de la catalana Marta Knight. O de The Standby Connection, un trio de rock emocional i pop visceral format per il·lustres veterans de l'escena valenciana. Podrem comprovar-ho el proper 17 de febrer a l'Espai Jove Les Basses. Tota la informació aquí.